Dimecres teniem dia lliure i vam decidir anar a Taichung a fer una excursió d’un dia. Erem un grup de 8 estudiants: 3 de Barcelona, 3 alemanys, una russa i una portuguesa. La idea era anar allà perquè la buddy d’un dels alemanys estava allà i ens ensenyava la ciutat.
Així doncs vam agafar el bus a la universitat fins l’estació de metro que tenim més aprop (Taipei Zoo) fins al centre per fer transbord a una altra linia de metro fins a l’estació principal de trens (com l’estació de Sants de Barcelona). Sembla un recorregut molt llarg però realment el transport públic funciona molt bé. No funciona amb T-10’s sinó amb Easy Cards. És a dir, una targeta on vas ficant diners i vas picant a les estacions de metro, bus… fins i tot pots pagar supermercats, taxis… Molt més cómode i barat que a Barcelona.
A la Main Station vam comprar bitllets per anar amb el High Speed Rail (AVE Taiwanès) que ens va costar uns 15€ per fer 170km amb carnet d’estudiant. Al arribar a Taichung ens vam donar compte que NINGÚ parlava anglès, no és una ciutat de turistes i per tant, no ho necessiten. Després de molta feina vam aconseguir que els taxistes sapiguèssin on voliem anar. Ni mapes de la seva pròpia ciutat, ni imatges dels monuments… Com si arribéssis a Sants i el taxista no sapigués el que és la Sagrada Familia. Coses incomprensibles vaja.
He de ficar una foto de dins del taxi perquè hi ha certes coses a comentar. Portava un got de plàstic al canvi de marxes. Portava pinzells, utencilis de cuina dins del taxi. Tenia muntada una manteta amb símbols religiosos. Tenia 3 contadors de velocitat diferents. I finalment, ens va ficar una tablet amb música Europea/Americana amb karaoke perquè cantéssim.
Finalment vam arribar al nostres destí. El Temple PaoChueh i el Buddha gegant!
Després de visitar la zona ens vam donar compte que estavem al mig d’una ciutat a uns 30 graus, sense saber què fer ni a on anar ja que la buddy del noi alemany no la podiem contactar. Així doncs vam aconseguir pujar a un autobús cap a una zona on vam poder dinar. La carta potser tenia 100 plats però tots escrits en xino obviament. La cambrera (molt contenta i sorpresa de que gent occidental estiguemés en el seu restaurant) ens va traduir només 3 coses de la carta: tè verd, arrós amb pollastre o arrós amb vedella. I això vam dinar.
Després vam passejar pel Taichung Park (res de l’altre món).
Uns nois del grup del Facebook Catalans a Taiwan em van recomenar anar a Gaomei Wetland per veure la posta de sol. Estava a 50 minuts d’on erem i faltava 1:30 perquè es pongués el sol… Així que va tocar negociar amb taxistes perquè ens portéssin allà a un preu raonable. Finalment ens va costar uns 3,5€ per persona.
El lloc era increible! Les fotos ho diuen tot. La sorra era infinita i podiem anar caminant “mar endins” sense enfonsar-nos.
Al acabar vam haver de tornar a negociar amb taxistes perquè ens portéssin al FengJia Market, el més gran de tot Taiwan. Vam sopar per allà i vam tornar amb l’AVE cap a Taipei.
Dijous teniem Orientation Day a la universitat i els estudiants ens van fer exhibicions de dança i diabolos… Molt divertit.
Per la tarda vaig agafar una bici (tipo bicing) durant 3 hores per investigar el campus i el barri on vivim. Vaig aprofitar per fer una parada a menjar sushi :). (Si, les bicis tenen candaus, canasta per deixar coses i fins i tot canvi de marxes! Un luxe!
Avui divendres tocava “Fire Drill” a la universitat. Realment, tenen coses ben peculiars els taiwanesos! Pensavem que seria un simple simulacre d’incendis però res d’això! Ens han ensenyat teoria de tifons, terratrèmols, incendis, reanimació… I fins i tot pràctica! Ens han ficat en una habitació tancada plena de fum i ens feien gatejar per sortir per l’altra punta… Quina claustrofòbia!! També hem fet servir extintors, mànigues molt potents i per últim un simulacre de terratrèmol dins d’ub camió. Força divertit!
Després he quedat amb 4 catalans per fer un mini pilar per celebrar la diada al Memorial Chiang Kei-Shek. Molt divertit! Mira que aprendre a fer castellers a Taiwan…
Finalment he acabat el dia anant al FCB Taiwan, un club de futbol que el porten 3 entrenadors catalans i he fet un partidet amb 20 taiwanesos. Com sempre, problemes de comunicació! Sort que les normes del fútbol no canvien a l’altra punta del món. Llàstima que no he fet foto perquè hagués sigut divertit!!
Feliç Diada a tots!!
#SomriuQueLaVidaVola !!
No Comments
Nena, no paras. Deus dormir plana, no?
Deu n'hi do!! Aixo es un non-stop!
Son bons futbolistes els taiwanesos?
Records des d'Eivissa!
Anna, quines excursions més interessants que ens envies amb peripecies incloses. I també la manera de celebrar la Diada aquest any a Taiwan fen el petit castell. Aqui la Diada espectacular. Segueix fent aquesta bona feina de explicarnos el teu dia a dia tant apasionant. Petons.