Kyoto (Dia 2) – Diari de Japó 🇯🇵

Bon dia a tots!

Segon dia per Kyoto i avui hem matinat de valent. A les 6 ens hem despertat per anar cap a Fushimi Inari, un dels santuaris més famosos de Kyoto, dedicat a Inari, el déu de l’arròs i el comerç. És conegut pels milers de torii que formen diversos camins que pujen fins el cim de la muntanya de Inari. Hem arribat abans de les 7 del matí i ja hi havien turistes! Tot i això, per mi segueix sent un lloc que m’impresiona molt.

La pujada fins el cim és bastant llarga i empinada, però val molt la pena. A mig camí hi ha un mirador des d’on es veu tota la ciutat de Kyoto.

I després del mirador hi ha un camí circular que porta fins el cim. En aquesta zona hi ha hagut moments que hem estat sols i en mig dels sons de la natura és impresionant.

Es calcula que hi ha més de 10.000 toriis, i cada un d’ells ha estat donat per una empresa o una persona com a senyal d’agraiment o per demanar èxit. Per això els toris tenen escrits per la part del darrera.

Després de baixar de la muntanya de Inari, hem fet una paradeta a esmorzar un cafetó amb una galeta. Aqui esmorzen arròs, sopa de miso, algues i peix i a primera hora no ens ve gaire de gust jeje.

Després hem tornat a agafar el transport públic (tren + autobús) per anar cap a Higashiyama. Allà hem començat a pujar pels carrerons tradicionals de casetes de fusta plens de botiguetes i turistes.

A dalt de tot de Higashiyama hem arribat a Kiyomizu-dera, la segona parada important del dia. Kiyomizu-dera és un temple budista famós per la seva espectacular estructura de fusta que originalment no tenia ni un clau.

A l’entrada del temple també hi ha una gran pagoda vermella.

Després de passejar per Kiyomizu-dera hem anat cap a Sannenzaka i Ninnenzaka, dos carrers també plens de botiguetes fins a Kodai-ji, el nostre próxim destí.

Kodai-ji també és un temple budista però amb molts menys turistes. Hem pogut entrar per dins i, tot estar prohibit fer fotos, hem trobat un punt a dins on si que n’hem pogut fer una jaja! 

Els jardins són molt macos i ara a la tardor quan els colors es tornin més vermells encara seran més bonics. A la tardor, temples com Kodai-ji, obren per la nit i il.luminen tot. També té un bosc de bambú molt xulo.

Després hem seguit cap al Parc Maruyama, el parc públic més antic de Kyoto. A la primavera floreixen tots els cirerers i es veu que és preciós.

Volíem seguir cap els temples de Chion-in i Shoren-in però teníem ja molta gana i les cames necessitaven descansar (ja portàvem més de 12km i un parell de muntanyes).

Hem dinat a Ramen Miyako i el David ha repetit Ramen. També hem fet unes gyozas i un arròs fregit molt bons.

Ben dinat hem caminat el barri de Gion cap abaix fins arribar a Nishiki Market. Tot i que ara és un altre lloc molt turístic, se’n diu la Cuina de Kyoto. Té més de 100 paradetes per menjar i algunes tenen més de 400 anys.

Després de dinar hem anat a l’hotel a fer una siesta ja que no ens aguantàvem drets.

Per la tarda hem tornat cap a la zona de Kawaramachi, per on ja havíem passat pel matí. Kawaramachi té dos carrers principals amb molts centres comercials i les gran marques (Shijo-dori i Kawaramachi-dori). Hem estat passejant i com sempre flipant amb botigues on tenen coses molt frikis. El David ha flipat amb aquesta botiga de figuretes de Son Goku i altres dibuixos animats.

Crec que faré un post només de coses rares o curiositats dels japó, perquè tinc el carret de fotos ple. Aquí podeu veure els gustos de Kit Kat que tenen:

En aquest barri hi ha també els carrers Shinkyogoku i Teramachi que son paral.lels i tenen botigues xules. Després 3 dies per Japó ja hem començat a fer alguna compra friki jeje.

Allà mateix hi ha el Nishiki Market i no hem caigut que a les 8 ja estaria quasi tot tancat. Tot i això hem estat a temps de menjar uns yakitoris i unes gambes boníssimes.

Per sort hem trobat un restaurant de sushi (Sushi Sei) on hem tingut una experiència molt xula amb els cuiners preparant-nos els nigiris i el sashimi al davant.

Després del sushi, el David ha fet una última parada al McDonalds a per una hamburguesa i un McFlurry (gelat) i cap a l’hotel a descansar! Distància recorreguda avui: 18,4km!

Demà seguirem recorrent Kyoto!

#SomriuQueLaVidaVola !

Següent blog:

Kyoto (Dia 3) – Diari de Japó 🇯🇵