Hola!
Seguim per Kyoto. Després de dos dies de molts temples (Kyoto Dia 1 – Kyoto Dia 2), encara queden temples per veure. Tot i això, avui hem decidit només fer dues visites culturals importants i no veure tots els temples que teníem planejats.
La primera parada ha sigut el Kinkaku-ji temple, el temple daurat. És una de les icones de Kyoto i fins i tot de Japó.
Com podeu veure les dues plantes superiors estan recobertes de làmines d’or. En un dia sense vent, es reflecteix el temple a l’estanc. Tot i que es fa una ruta pels jardins, el principal atractiu es veu a l’entrar (el pavelló daurat). Es passa per una antiga caseta del tè que es pot veure per dins. Com podeu veure segueix els principis wabi-sabi, la filosofia japonesa que aprecia la bellesa en la simplicitat i la imperfecció. En les cerimònies del tè, s’hi beu tè matcha (tè verd).
A la zona del Kinkaku-ji també es poden veure els temples de Ninna-ji, Ryoan-ji i Myōshin-ji, juntament amb el bosc de bambú Arashiyama i el Adashino Nenbutsuji. Tot i això hem decidit marxar fins l’altra punta de la ciutat en bus per veure el temple Chion-in.
El temple Chion-in no es paga entrada per visitar-lo, és un dels temples budistes més importants del Japó i és el centre de l’escola budista Jodo, una de les branques més populars al Japó.
Com a coses curioses, té la porta de fusta més gran del Japó, construïda l’any 1619. Mesura 24 metres d’altura i 50 metres d’amplada. És impresionant veure les columnes de fusta tan perfectes.
També té una campana que pesa 74 tones i fa més de 3 metres d’alçada. La campana la toquen 17 monjos la nit de Cap d’Any, durant una cerimònia anomenada Joya no Kane. En aquesta cerimònia, es fan sonar les campanes dels temples japonesos 108 vegades, una per cadascun dels desitjos i impulsos terrenals que, segons la creença budista, cal deixar enrere per assolir la puresa espiritual i començar el nou any sense impureses.
Després de veure Chion-in hem baixat pel Parc Maruyama (que ja en vam parlar ahir). Hem baixat pel Temple Yasaka, també conegut com a Santuari de Gion. Aquest santuari és un dels més antics de la ciutat, i està dedicat a la deïtat de la salut i la prosperitat.
Allà mateix hem fet un petit snack abans d’anar a dinar, un 10-yen-pan, una espècie de gofre en forma de moneda amb mozzarela dins.
Teniem ganes de menjar Udon i hem trobat un restaurant fantàstic! Només tinc el nom en japonès: 京・カレーうどん お多やん 京都 祇園 (pot ser que es digui Otayan Curry Udon). Està per la zona de Gion i és el millor Curry Udon que hem menjat mai. Es pot triar el nivell de picants (Sweet – Normal – Spicy), i tot i triar el Sweet, picava una miqueta.
Després hem seguit fins al pont de Tatsumi, un dels ponts més pintorescos de Kyoto. És un pont de pedra que travessa un petit canal del riu Shirakawa i es troba envoltat per cases de fusta tradicionals i cirerers, convertint-lo en un lloc molt “instagramejable” especialment durant la floració dels cirerers.
Davant hi ha el petit Santuari Tatsumi que està dedicat a la protecció de les geishes i les maiko.
La nostra propera parada ha sigut una mica friky. A Japó hi ha bars on hi ha animals. Per exemple, gats, gossos, mussols etc i pots anar a fer-hi un cafè. Teníem la curiositat de veure com era una cafeteria de gats i hem anat a fer el cafè allà. Pots triar quanta estona t’hi vols estar i nosaltres hem triat el mínim (30 min) ja que com tinc números de ser alèrgica millor no passar-nos-hi la tarda. Està tot molt ben explicat i hi ha varies normes que s’han de seguir per respectar els gatets en tot moment. T’has de descalçar, rentar les mans i deixar motxil.les fora. Hi ha unes màquines on hi pots posar 200 yens i treure unes càpsules amb menjar de gat. Quan hem entrat només hi havia una noia amb els gatets. Estaven tots bastant tranquil.lets.
Quan veuen que algú treu una càpsula amb menjar venen a fer-te la pilota. Sobretot el Rion. Per cert, els que porten collaret no se’ls hi pot donar menjar perquè estan a dieta. Però un estava tan pelut i gordet que no se li veia el collaret.
El Rion era el que volia menjar-sho tot:
Tens una xuleta per saber com es diu cada un.
Els gatets tenen una sortida d’emergència cap a una habitacioneta on estan totalment sols. Així si algun no vol humans pot marxar. La veritat que ens ha passat l’estona volant.
El David ha fet les seves compres de Son Goku i jo al UniQlo. Surt tan bé de preu!
Hem sopat unes gyozas i una espècie de sushi amb forma de triangle / rectangle que la veritat estava molt bona.
Avui 11,4 km recorreguts i demà últim matí per Kyoto i marxem cap a l’aeroport internacional d’Osaka per anar cap a Ishigaki (les illes d’Okinawa). Ens esperen uns dies molt més tranquils!
#SomriuQueLaVidaVola !