Bon dia!
Últim matí per Kyoto. Hem estat una estona organitzant maletes ja que enviem la maleta gran directe de Kyoto a Tokyo per no portar-la a Ishigaki, la nostra propera destinació. Ishigaki seria com les Illes Canàries, a unes 3 hores de vol. Com allà fa calor i necessitarem poca roba anem només amb una maleta petita pels dos. Això d’enviar equipatge d’una ciutat a una altra és algo molt habitual aquí al Japó i t’ho organitzen directament des de l’hotel. Quan arribem a Tokyo el dia 10 (si tot va bé), tindrem la maleta esperant-nos a l’hotel. Ens ha costat 13€.
Abans d’agafar el tren JR Haruka que va directament de Kyoto a l’aeroport internacional d’Osaka (Kansai), hem anat passejant fins al temple de Toji, el qual té la pagoda més alta de Japó, de 5 pisos i 55 metres d’alçada.
Amb el tren JR Haruka en 1:20 hem arribat a l’aeroport, on hem fet un dinaret ràpid. Hem menjat nikuman i shumai al Horai 551, ens ha fet molta gràcies el packaging, ja que era un camió de bombers! Aquestes setmanes estan fent una campanya contra incendis i aquesta cadena de nikuman s’hi ha sumat.
Després de dinar hem agafat un bus transfer fins a la terminal 2 on hem fet el check-in a unes màquines i hem facturat la maleta petita en una altra. Tot i ser Peach una companyia low cost tot molt ben organitzat.
Quan esperàvem per embarcar hem trobat unes màquines de massatge de cap a peus per 300 yens 12 minuts (1,80€). El David no s’ho ha pensat:
Ha quedat tan content que també m’he animat jo jeje.
El vol ha sortit molt puntual i abans de l’hora prevista hem aterrat a Ishigaki. Unes 2:40h de vol per anar al punt més al sud del Japó.
Hem recollit maleta i hem agafat un autobús fins al Port de Ishigaki, on hi ha la capital i on hi ha més ambient. Allà ens hem trobat amb en Francesc, un amic del Laietà amb qui coincidirem aquests dies a l’illa. Hem fet un passeig i hem sopat al restaurant Urasaki. Apart de les coses típiques (arròs, sashimi, gyozas… hem provat un estil de pizza típic d’aquesta zona i pop fregit).
Després hem anat a un bar on ens esperava el nostre amfitrió de Coco Pension (ara mateix no recordo el nom japonès), la Nicole i un home que no sabem si era el pare / avi. Hem estat una estona xerrant i fent un cocktail abans d’anar cap a l’allotjament.
La veritat que no m’esperava Ishigaki així, és una illa que té de tot (centres comercials, gimnàs, edificis alts, bolera…) però demà començarem a investigar i conèixer la illa! Aquí fa molta més calor però moltíssim vent. Aviam si ens podem banyar!
#SomriuQueLaVidaVola !