Després d’un dia de visita a Marrakech, tocava agafar 4×4 i començar la ruta fins al desert de Merzouga. Ens esperaven per davant uns 1300 km de carretera.
07/12/2016 – Primer dia de ruta (Alto Atlas, Tizi Ntichka, Valle de Ounela, Ait Ben Haddou, Ouarzazate)
Dimecres pel matí el Said ens va venir a buscar al Riad mentre menjavem un esmorzar deliciós. Ens va comentar que haviem de canviar de ruta i que la fariem en sentit contrari.
Per tal d’anar de Marrakech cap al desert (tan sigui Zagora o Merzuga) s’ha d’atrevessar el Alto Atlas. El desert de Zagora està més aprop de Marrakech i és ideal si no es té temps d’anar a Merzouga. Si teniu temps, recomano 100% anar fins a Merzouga ja que les dunes són molt més grans i impressionants.
El punt més alt de la carretera és el Tizi Ntichka (2260m) i molt apropet es veien els pics de les muntanyes bastant nevades.
Ja baixant hem agafat ruta alternativa passant per poblets i paisatges molt macos… Era la ruta original dels caravaneros que sortia de Marrakech fins a Tumbukto, un poblet de Mali.
Vam fer una parada a les Mines de sal de Telouet, les quals ja estan en desús però vam aconseguir que el guàrdia, un home bastant gran i atrotinat ens obrís les portes a canvi d’una propineta.
Els kilòmetres que vam fer per la Valle de Ounila ens van encantar…. uns poblets berebers envoltats de paisatges preciosos.
Vam parar a dinar a La rose de sable a la població Aït Ben Haddou, on després de dinar vam fer una visita al Ksar amb el Moha. Està declarat Patrimoni de la Humanitat des del 1987 i és realment espectacular. També s’hi han grabat moltes pel·lícules i sèries com Juego de Tronos. Tota la regió de Ouarzazate es coneix com el Holywood d’Àfrica.
Per la tarda ja vam arribar a la ciutat d’Ouarzazate i el Said ens van deixar a l’hotel Le jardin de Ouarzazate. Vam passar una mica fred ja que les temperatures a la nit baixaven bastant i no sabiem com funcionava ni la calefacció ni l’aigua calenta. Per sopar vam menjar cous-cous gegant i tajin de pollastre. Tot molt bo!
08/12/2016 – Segon dia de ruta (Valle del Draa, Alnif, Rizzani, Merzouga)
Dijous pel matí el Said ens va venir a buscar a l’hotel i vam sortir direcció al Bajo Atlas. Vam passar per la Valle del Draa (la vall més gran del Marroc) la qual té més de 100km de palmeral. Vam agafar un camí secuntari per passar pel palmeral i per poblets bereberes.
Ja arribant a Alnif vam parar a un restaurant amb un jardinet on vam dinar mandonguilles, amanida, cous-cous i truita de tomàquet. Tots els àpats van acompanyats d’un pa boníssim!
Després de dinar vam atravessar la Porta del Desert a la població de Rissani, on també es troba el mercat més proper al desert.
Quan vam arribar a Merzouga ens van rebre amb un tè al Hotel Nomad Palace on vam deixar totes les maletes. Seguidament, el Said em va posar el mocador al cap i cap als dromedaris!
Al David li va tocar un dromedari rosset que li feia molta pudor l’alè, el qual el vam batejar com a Rashid, i el meu que era més morenet li vam posar Omar. Aquí us els presento:
Quan ja portavem uns 45 minuts caminant pel desert vam parar a una duna (Erg Chebbi) per veure la posta de sol.
Després de caminar una estoneta més vam arribar al campament de les haimes. Realment vam quedar sorpresos de lo “luxosa” que era la nostra haima. Tenia llum i fins i tot un interruptor!
Per fer temps abans de sopar vam estar jugant a jocs de cartes (Escoba i Brisa) amb el David mentre el Said reia veient la nostra competitivitat. El sopar que ens van fer era boníssim, arrós amb verduretes i tajine de pollastre.
Després de sopar ens van fer un concert de música bereber amb tambors davant de la foguera. Feia bastant fred!
Més tard vam escapar-nos cap a les dunes per veure les estrelles. La lluna il·luminava moltíssim tot el desert.
09/12/2016 – Tercer dia de ruta (Merzouga, Erfoud, Gargantas del Todra, Valle del Dades)
A les 6 del matí vam haver de posar l’alarma per anar amb el Rashid i el Omar a veure la sortida del sol. Molt maco!
Al arribar altra vegada a la civilització vam esmorzar i ens vam poder dutxar i canviar a l’hotel. Després vam sortir direcció a Erfoud i vam passar per diferents pobles bereberes. Vam fer una parada a les Gargantas del Todra, un paradís pels amants de l’escalada.
Vam dinar a un poblet un menú típic de pinxus, tajine de carn picada i truita amb tomàquet. Estàvem envoltats de gatets mirant-nos amb peneta perquè els ho donéssim menjar. A Marrakech també està ple de gats per tot arreu.
La següent i última parada era la Valle del Dades, on vam fer unes fotos molt xules des de dalt de tot de la carretera. Em recordava a Montserrat!
L’hotel d’aquella nit estava en la mateixa vall i era preciós. Una habitació xulíssima amb una terrassa des d’on es veia tota la vall. Ens van rebre amb unes pastetes i un tè molt bo. El sopar era boníssim: sopar de farina i cigrons, verduretes amb pollastre i uns postres molt originals. Després de sopar vam tenir música en directe amb tambors i “castañuelas” del Marroc.
10/12/2016 – Quart dia de ruta (Valle del Dades, Skoura, Ouarzazate, Alto Atlas, Marrakech)
L’esmorzar de l’Hotel Babylon Dades era impresionant. En vam posar les botes! Ens vam sentir com a casa en aquest hotel!
Ja de tornada cap a Marrakech vam fer una visita al Kasbah Amridil a Skoura. Vam tenir un guia molt divertit que ens va ensenyar tot el Kasbah per dins i vam aprendre moltíssim sobre la cultura, les tradicions i l’arquitectura marroquina. Com tots els dies, el temps acompanyava i vam gaudir molt de la visita! Vam pagar 10Dh per l’entrada i entre els dos 50Dh del guia.
Passant per Ouarzazate vam veure el Kasbah Taourirt, el qual també va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. De tornada vam parar a dinar al Alto Atlas i vam poder probar l’oli d’Argán.
Després d’uns 1300km arribàvem de nou a Marrakech on vam aprofitar la nit per anar a donar un vol per la plaça i probar més menjars nous i curiosos.
Al próxim post… últims dies de visita per Marrakech!
#SomriuQueLaVidaVola 🙂