Buenos días!!
Avui toca explicar-vos el cap de setmana a Granada i Laguna de Apoyo. Tinc pendent parlar-vos del projecte de Música Para Vivir (I Know!).
Divendres cap a les 3 de la tarda vam posar rumb a Granada amb els nois, la Paula va rebre la visita del novio i van anar a Ometepe. Granada està a menys d’una hora de Managua però amb els busos Nicas el trajecte és sempre llarg i accidentat. Per mi va ser un amor a primera vista només arribar a la ciutat. Totes les casetes pintades de colors diferents… tot estil colonial. És la primera ciutat que va tenir Nicaragua ja que va ser fundada el 1524 per Francisco Hernández de Córdoba.
Dissabte vam fer el tour privat per les Isletas de Granada per 10$/persona i vam parar a 3 isletas. La primera era una fortalesa per vigilar la pirateria… malauradament vam fer totes les fotos de grup amb el mobil del Nacho i li van robar aquella nit ;-(.
La segona parada era la illa de los monos on la Lucy va pujar a la nostra barca en busca menjar…
La tercera i última parada va ser a una illa que tenia una piscina i un restaurant on vam fer relax una horeta i mitja.
De tornada a Granada vam dinar i vam fer visita al Choco Museo… mmm increíble!
Per la nit vam anar a sopar a un restaurant on vam menjar molt molt bé! Després amb el Flynn i el Nacho vam anar a un bar a prendre algo i ballar i li van robar el celular al Nacho…
Diumenge vam començar el dia anant a la Poli nica a fer la denuncia del mòbil… tota una aventura! Quina paciència… fins i tot a la policia, #RitmoLatino !
La següent parada era Laguna de Apoyo, un cràter de 6 km de diàmetre que està ple d’aigua. Segons Wikipedia fa 3000 anys que es va crear la laguna. Vam fer un banyito a l’aigua calentona i vam quedar-nos a dinar a un chiringuito de la laguna.
La tornada a Managua tot i estar aprop va ser llarguíssima… un bus fins a la carretera principal que com sempre portava personatges a dins i parava cada 10 metres per recollir gent. El següent bus anava ben ple de gent i es va espatllar al mig de la carretera així que vam haver de baixar tots i pujar als busos que pasaven en direcció a Managua. Aquest és l’estil de bus que agafem normalment, molt xulos per fora però a dins… un infern jeje! Però ja estem més que acostumats!
Això és tot! Avui és Santa Anna i molta gent s’ha enrecordat… gràcies a tots!!! Quan pugui escriuré sobre el lloc on estem treballant ara, queda pendent!
Una abraçada i… Somriu Que La Vida Vola!!
3 Comments
Menys turisme i més pencar no? El papa diu que sempre estàs d'"excursió" jaja!
Nosaltres ja hem tornat de les minivacances a Mallorca (t'hem trobat a faltar…) i ara a treballar un altre cop 🙁
Sembla que no però treballem eh! Tot i això és més interessant explicar els caps de setmana d'excursió que no el dia a dia a Managua ;)… m'heu fet molta enveja per Son Rapinya!! L'any que ve no fallo 😀
que maco!!