Aquest matí m’he aixecat a les 5:30 per anar d’excursió amb la April (la meva buddy) i la seva familia. Me’n vaig anar a dormir cap a les 2 per publicar el blog i he anat arrossegant el cansansi tot el dia!
Al arribar a l’estació principal d’autobusos de Taipei he descobert que l’excursió era d’un grup de 20 taiwanesos d’entre 50 i 75 anys dirigits per un guia. Anaven força preparats amb bastons, motxiles grans, cantimplores, botes de muntanya… No sabia ben bé on anavem.
Després d’una hora i mitja de bus hem arribat a Yilan, al Est de Taiwan. Allà hem agafat taxis fins al peu de la muntanya que haviem de pujar. Déu ni do!! Res de camins esfaltats o de sorra… Pel mig de la selva cap a munt!! Realment estan molt entrenats perquè fan moltes excursions cada setmana per què sinó no es pot entendre!
Al arribar a dalt de tot han començat a treure molts tipus de fruita diferents i n’han repartir per tothom. Perquè vegis mama que menjo molta fruita i molt rara!
La fruita verda es diu bālè(芭樂), la lila i per dins coses taronjes es diu bǎi xiāng guǒ (百香果) i també he menjat unes boletes petites que es diuen lónɡ yǎn (龍眼) ulls de dragó. Tots volien comunicar-se amb mi però com sempre, no entenc res. Només alguns parlaven una mica d’anglès i em deien que era molt beautiful i tots es volien fer fotos amb mi jajaja!
Quan ja pensava que anavem cap avall hem tornat a agafar un camí de mala mort fins a unes cascades molt xules. Aquest és el guia John Lo, un personatge!! La segona foto és la April i els seus pares, molt simpàtics!!
De baixada ens hem trobat una serp enooorme i hi havia rastre de porcs salvatges…
Al poble ens esperava un molt bon dinar!! (Si, et porten el pollastre amb el cap i tot i l’has de degollar…)
Ja de tornada a Taipei la April m’ha acompanyat a un supermercat que volia anar per trobar MOCHIS!! I els he aconseguit!! De maduixa i de cacauet. Deliciosos!! I lo millor.. També he trobat fuet!!
3 Comments
Tot i cansada estàs preciosa! Deus estar súper contenta de trobar mochis, ja em diràs quins son els millors aquests o el gegant de Nutella jejejeje
Magnífica experiència Anna, ens tens a tots embadalits amb el blog.Un petó gegant!!!
Si Anna , ens estás donant una lliçó d'adaptació a un pais molt difetent , amb una gent també amb costums i menjars especials i rars per nosaltres. La fruita exquisita oi? Agafa forsa per començar les clases. Estic molt orgullosa de la teva actitud i valentía. Un petó filla.
Hola guapa!!
Ufff el gegant de Nutella era boníssim!! Aqui els fan molt petitons i no n'he trobat de xocalata… els de crema de cacauet són mmmm!! Te'n porto quan torni 😀