Hola family!
Estigueu tots tranquils que el tifó ja ha passat.
Dilluns pel matí em vaig aixecar aviat per anar a comprar més provisions de menjar ja que des de la residència no ens paraven de repetir que tinguéssim molt menjar i aigua per passar uns quants dies. Vaig anar al forn a comprar un baguette recent feta, oli d’oliva, embutit, pasta, galetetes… Ja començava a ploure i a bufar bastant vent a Taipei. Sorprenentment, a Taiwan dilluns era dia festiu i a més el govern havia decretat “Work and Classes cancelled” ja que el tifó arribava amb molta força, tot i això, vaig trobar molts restaurants i botigues obertes! Són addictes al treball!
Cap a les 12 vaig tornar a la residència i ja no vaig sortir fins el dia següent! Realment el tifó va ser més fort del que s’esperava. El vent bufava a més de 200 km/hora i s’emportava a tot el que es trobava per davant. Els amics anaven penjant videos al Facebook i realment feia por! Les ventades s’emportaven la gent que anava amb moto (ÒBVI, s’ha de ser bastant imprudent per sortir en moto en mig d’un tifó!!), un altre video grabat des de dins d’un autobús, es veia com el conductor parava al mig de la carretera i recollia un taiwanès amb la moto inclosa dins de l’autobús! No em cansaré de repetir-ho, els taiwanesos tenen un cor gegant!
Una altra anècdota va ser quan a les 18:45 pels altaveus de la residència van dir que el govern tancaria el subministrament d’aigua a les 19h. Tooots vam sortir pitant de les nostres habitacions a fer cua per agafar aigua potable de la fonteta que tenim a la saleta comú. Després tooots a dutxar-nos ja que no sabiem quan tornariem a tenir aigua, o si més no, aigua neta ja que després dels tifons l’aigua s’embruta i està marró!
Vaig aprofitar el dia per estudiar xinès, preparar la meva festa aniversari de dimecres, ordenar l’habitació, recopilar totes les factures per fer números a finals de mes…
A les 8 el govern xinès va decidir que “Work and Classes Cancelled tomorrow morning”, per tant, dimarts pel matí les classes quedaven suspeses. Una hora més tard, el govern va tornar a actualitzar la informació dient que “Work and Classes Cancelled tomorrow”. Així que m’esperava un dia d’aniversari tancada a l’habitació, sense classes i tot tancat.
La mama va ser la primera en felicitar-me a les 12 de la nit a Taiwan. Com sempre la millor 🙂
Cap a la 1 de la nit vaig rebre la millor notícia que podia rebre el dia del meu aniversari (a Taipei ja ho era)! L’Agus em va reenviar l’email del Barça dient que el dia 29 de Setembre a les 10 es ficaven a la venda les entrades per anar a veure el Barça al Japó el 17 i el 20 de Desembre. Felicitat màxima! Em vaig passar unes 3 hores buscant info de Japó, vols, allotjament… i precisament van ser les hores en el que el tifó estava més enfurismat. Quins estruendos sentia des de la meva habitació!
Cap a les 4 de la matinada ja era hora d’anar a dormir, tot i que com no havia gastat res d’energia en tot el dia tampoc estava cansada.
Em vaig aixecar bastant “depre” ja que pensava que em passaria el dia del meu aniversari tancada a l’habitació però… NO! Ja no bufava tant vent i la pluja torrencial havia desaparegut. Així doncs, vaig organitzar un dinar improvitzat a un restaurant italià amb els 8 amics més propers. Mmm com trobava a faltar els spaguettis a la carbonara!
Després vaig anar amb la Bea i la Sarah a comprar unes espelmetes, un mochi de red beens i un pastisset de formatge per bufar les espelmes.
A les 15:30h ja estava davant de l’ordinador preparada per comprar les entrades del Barça. Mare meva! Quines dues hores i mitja de nervis! La pàgina estava col·lapsada, vaig trucar dues vegades al Barça i tampoc sabien que passava, quan aconseguia ficar la targeta de crèdit es quedava la pàgina penjada… Nervis, nervis! A la vegada l’April m’estava esperant per donar-me un detallet i un llibre per la universitat. Un cop el Barça va solucionar el problema vaig deduir que igual era problema meu per estar fora d’Europa. Vaig demanar ajuda al David per què m’ho fés de Barcelona i quan per fí va poder pagar amb la meva tarjeta el sms de confirmació el va enviar al meu mòbil espanyol que està desactivat. Quin desastre! Després de molts nervis per fí vaig rebre la confirmació 😀
Un cop passats els nervis em vaig vestir pitant per anar a entreno. El tifó havia deixat la pista de futbol de gespa natural una mica tocada així que vam entrenar a futbol sala. Molt millor per mi i més si tots són nois. Ja tenia ganes de fer esport!
Lo millor va ser que al acabar l’entreno, el capità va dir que haviem d’anar a la saleta per celebrar l’aniversari d’algú molt especial. Estava bastant sorpresa ja que el capità no podia saber de cap manera que era el meu aniversari. El fet és que era l’aniversari d’un taiwanès de l’equip! Els europeus van dir que també era el meu aniversari així que vam acabar compartint pastisset :).
Això és tot! Com sempre… #SomriuQueLaVidaVola !!
No Comments
Dues cosetes: 1. Els taiwanesos treballen molt si… pero entre pitus i flautes mai tenen classe a la uni!!! 2. A la foto del equip de futbol: Barça 2 Madrid 1 (I porta la samarreta rosa i te pinta de no saber gaire de futbol) 😉
No sé si t'ha arribat l'anterior
Ja veig que no t'ha arribat. Al gmail del Mac només m'ha arribat fins el 30 de setembre. A l'Iphone ho veig tot i m'avisa quan arriba, però no hi sé escriure. He pogut llegir fins el museu de de ceràmica. Encara t'hi aficionaras, a anar als museus!