Hola!
Aquests Ăşltims dies han estat bastant
mogudets. Feia dies que plovia molt i quasi no parava.
mogudets. Feia dies que plovia molt i quasi no parava.
Divendres vam anar a treballar a les 8 del
matà com cada dia a la Oficina de Crédito. Vaig fer una escapada a veure els de
la Creu Roja Filial el Rama per preparar una acciĂł a un barri molt pobre del
Rama, la Piedrera. Per saber més o menys la gent que viu en aquell barri ens hi
vam desplaçar per la tarda per saber quanta gent hi vivia. Pell de gallina.
Cases fetes de fusta, plà stic i zinc molt molt bà siques. Però lo pitjor va ser
veure les condicions en les que treballaven des de nens de 3 anys i fins a gent
molt gran picant pedres. Evidentment, sense cap mena de protecciĂł i amb molt
risc de fer-se mal. La gent ens mirava amb cara de sorpresa, doncs no deuen
veure sovint cotxes o l’ambulà ncia de la Creu Roja. Ens va ser impossible fer
un sens de la poblaciĂł però ens van dir que hi vivien 75 famĂlies. No vaig
tenir valor de treure el mòbil i fer fotos de com treballaven però vaig fer un
parell de fotos al barri.
matà com cada dia a la Oficina de Crédito. Vaig fer una escapada a veure els de
la Creu Roja Filial el Rama per preparar una acciĂł a un barri molt pobre del
Rama, la Piedrera. Per saber més o menys la gent que viu en aquell barri ens hi
vam desplaçar per la tarda per saber quanta gent hi vivia. Pell de gallina.
Cases fetes de fusta, plà stic i zinc molt molt bà siques. Però lo pitjor va ser
veure les condicions en les que treballaven des de nens de 3 anys i fins a gent
molt gran picant pedres. Evidentment, sense cap mena de protecciĂł i amb molt
risc de fer-se mal. La gent ens mirava amb cara de sorpresa, doncs no deuen
veure sovint cotxes o l’ambulà ncia de la Creu Roja. Ens va ser impossible fer
un sens de la poblaciĂł però ens van dir que hi vivien 75 famĂlies. No vaig
tenir valor de treure el mòbil i fer fotos de com treballaven però vaig fer un
parell de fotos al barri.
Un cop vista la realitat vaig demanar al
Samuel que m’aconseguĂs un bon preu a una botiga gegant que tĂ© una amiga seva
al Rama. Aixà doncs, després d’haver analitzat amb la Creu Roja què és el que
més necessitava la gent d’aquell barri vam anar a fer les compres amb el Flynn.
Quin caos de botiga!
Samuel que m’aconseguĂs un bon preu a una botiga gegant que tĂ© una amiga seva
al Rama. Aixà doncs, després d’haver analitzat amb la Creu Roja què és el que
més necessitava la gent d’aquell barri vam anar a fer les compres amb el Flynn.
Quin caos de botiga!
Vam cobrar botes d’aigua, calcetes, calçotets,
mitjons, samarretes i pantalons desde 2 a 18 anys. Samarretes del Barça a 4€
que no faltin!
mitjons, samarretes i pantalons desde 2 a 18 anys. Samarretes del Barça a 4€
que no faltin!
Per la nit vam sortir a prendre algo amb la
Yari i la Yami, dos companyes de l’oficina de crèdit. Ambient nocturn al Rama =
0. La veritat és que estava diluviant i el riu ja començava a pujar aixà que no
vam triar el dia adequat.
Yari i la Yami, dos companyes de l’oficina de crèdit. Ambient nocturn al Rama =
0. La veritat és que estava diluviant i el riu ja començava a pujar aixà que no
vam triar el dia adequat.
Dissabte 9 de juliol
Dissabte pel matĂ ens vam llevar aviat per
anar a cap a la Creu Roja a fer els paquets per portar a la Piedrera. Vam anar
a comprar paquets d’arrós per afergir-los a cada paquet. Els de la Creu Roja ja
estaven en marxa per començar a evacuar la gent del voltant del riu. Ja havia
pujat 6 metres! AixĂ doncs vam deixar els paquets fets i quan el riu hagi
baixat anirem a repartir-ho.
anar a cap a la Creu Roja a fer els paquets per portar a la Piedrera. Vam anar
a comprar paquets d’arrós per afergir-los a cada paquet. Els de la Creu Roja ja
estaven en marxa per començar a evacuar la gent del voltant del riu. Ja havia
pujat 6 metres! AixĂ doncs vam deixar els paquets fets i quan el riu hagi
baixat anirem a repartir-ho.
A les 2 vam rebre la visita de l’Aitor i la
Rosa Varela. L’Aitor és el responsable d’Euskal Fondoa, l’entitat que dona
diners a l’APPDR (on treballem nosaltres). La Rosa és professora d’ESADE i
col·laboradora del SUD. Ens van demanar que tot i anar cap a Managua divendres
vinent tornéssim una setmana al Rama més endavant. La reunió va ser bastant
llarga… tot i que la presidenta va haver de marxar perquè l’aigua li entrava
a casa.
Rosa Varela. L’Aitor és el responsable d’Euskal Fondoa, l’entitat que dona
diners a l’APPDR (on treballem nosaltres). La Rosa és professora d’ESADE i
col·laboradora del SUD. Ens van demanar que tot i anar cap a Managua divendres
vinent tornéssim una setmana al Rama més endavant. La reunió va ser bastant
llarga… tot i que la presidenta va haver de marxar perquè l’aigua li entrava
a casa.
Després de la reunió vam sopar al Espresso, el
millor restaurant del Rama. Vaig menjar uns camarones al curry… deliciosos!!
(Preu = 220 córdobas = 7€ i pico)
millor restaurant del Rama. Vaig menjar uns camarones al curry… deliciosos!!
(Preu = 220 córdobas = 7€ i pico)
Diumenge 10 de juliol
De bon matà ens van passar a buscar l’Aitor i
la Rosa per anar a esmorzar i despedir-nos. Com que el Flynn es trobava malament de la
panxa vaig decidir anar a veure com estava el riu. Només caminar uns quants
metres el carrer paral·lel al nostre
estava inundat d’aigua…
la Rosa per anar a esmorzar i despedir-nos. Com que el Flynn es trobava malament de la
panxa vaig decidir anar a veure com estava el riu. Només caminar uns quants
metres el carrer paral·lel al nostre
estava inundat d’aigua…
Després vaig anar cap a la vora del riu i
estava taaaant alt!! Parlant amb la gent em deien que feia 15 anys que el riu
no pujava més de 9 metres. El que més em sorprenia era la calma que es respirava.
La gent havia posat “a salvo” les seves coses i estaven la mar de tranquils.
estava taaaant alt!! Parlant amb la gent em deien que feia 15 anys que el riu
no pujava més de 9 metres. El que més em sorprenia era la calma que es respirava.
La gent havia posat “a salvo” les seves coses i estaven la mar de tranquils.
Quan vaig tornar a casa Don Samuel em va
preguntar si volia acompanyar-lo a portar una mica de menjar a la Marisol y
l’Ashley, la noia que els hi neteja la casa i la seva filla. Li vaig dir “
Claro que sĂ” sense saber el que m’esperava… Vam anar amb el carro (cotxe)
fins on la policia que no deixava passar. AllĂ vam descarregar el menjar i vam
pujar a una panga (barqueta de fusta). Vam estar navegant per sobre d’un barri que
va quedar completament cobert d’aigua, esquivant els pals d’electricitat i
treient els pobres animalons que buscaven refugi a la barqueta. Un panorama
desolador… moltes cases no havien resistit la força de l’aigua i anaven riu
avall.
preguntar si volia acompanyar-lo a portar una mica de menjar a la Marisol y
l’Ashley, la noia que els hi neteja la casa i la seva filla. Li vaig dir “
Claro que sĂ” sense saber el que m’esperava… Vam anar amb el carro (cotxe)
fins on la policia que no deixava passar. AllĂ vam descarregar el menjar i vam
pujar a una panga (barqueta de fusta). Vam estar navegant per sobre d’un barri que
va quedar completament cobert d’aigua, esquivant els pals d’electricitat i
treient els pobres animalons que buscaven refugi a la barqueta. Un panorama
desolador… moltes cases no havien resistit la força de l’aigua i anaven riu
avall.
Per fĂ vam arribar al barri Justo Pastor on
vam trobar a la Marisol i l’Ashley. Quan la peque em va veure va venir corrents
cap a mi a abraçar-me… Ă©s monĂssima! Em va ensenyar la seva casa que nomĂ©s es
veia la part de dalt i la teulada.
vam trobar a la Marisol i l’Ashley. Quan la peque em va veure va venir corrents
cap a mi a abraçar-me… Ă©s monĂssima! Em va ensenyar la seva casa que nomĂ©s es
veia la part de dalt i la teulada.
Al cap d’una estona vam agafar una altra panga
per tornar cap a casa. Es va acabar la gasolina aixĂ que ens va deixar a una
illeta i vam seguir caminant fins que vam trobar una altra panga per arribar
fins el cotxe. Quina aventura!
per tornar cap a casa. Es va acabar la gasolina aixĂ que ens va deixar a una
illeta i vam seguir caminant fins que vam trobar una altra panga per arribar
fins el cotxe. Quina aventura!
Us deixo un petit muntatge dels videos que vaig grabar amb la GoPro:
Tot i que algun dia costi mĂ©s que altre…
#SomriuQueLaVidaVola!
#SomriuQueLaVidaVola!
No Comments
Es pot dir que ara si és una gran aventura i no per lo divertit i emocionant sino tot el contrari. Es un obrir els ulls a la realitat que en molts llocs del mon, on per el clima, les condicions de vida i la pobresa extrema viuen sense quasi res, abandonant les seves poques coses i cases i en canvi estan tranquils i potser inclús feliços.
Anna, fes el cor fort i amb el que puguis ajuda'ls, i encare que com dius et costi Somriu que la Vida Vola. AnĂms i petons.
Segur que allà està n acostumats a aquestes riuades i els hi passa sovint, però per nosaltres, veure com el riu se te'n porta la casa, que és la única cosa que tens, seria un DRAMA, ens tornariem BOJOS. Que diferent és veure-ho per la tele a viure-ho en primera persona oi?
Deu ser molt gratificant per tu que esĂ s allĂ , de poder-los ajudar i aportar el teu granet de sorra.
És fantà stica la tasca que fas!! ets un sol!! petonets