Hola!!
Ja torno a ser per aquí 🙂
Els dies laborables pel Rama són molt
rutinaris. Ens aixequem a les 7 del matí, esmorzem i a les 8 som a l’oficina.
Tenim un break de dues hores per dinar i sortim a les 18h de la tarda, ja fosc.
Normalment anem a casa, ens canviem i anem al gym. Un gym que és un antro però
que per ser El Rama és un lujazo. Ja tenim els nostres amics i un personal
trainer que ve inclòs amb el mòdic preu de 25 córdobas (menys de 1$).
rutinaris. Ens aixequem a les 7 del matí, esmorzem i a les 8 som a l’oficina.
Tenim un break de dues hores per dinar i sortim a les 18h de la tarda, ja fosc.
Normalment anem a casa, ens canviem i anem al gym. Un gym que és un antro però
que per ser El Rama és un lujazo. Ja tenim els nostres amics i un personal
trainer que ve inclòs amb el mòdic preu de 25 córdobas (menys de 1$).
Divendres començava una Fira Gastronòmica a El
Rama on venien persones de 6 municipis diferents de la Costa Caribe Sur. Com hi
havia molt ambient vam decidir anar a investigar amb el Flynn. Només havíem fet
4 passes que ens van parar de la TV nacional de Nicaragua. Tot s’ha de dir,
cantem més que dos perros verdes. El periodista va voler entrevistar-me però en
aquell moment no sabia ni on érem ni de què es tractava aquella fira. Així que
li vaig demanar que volia que digués i vaig improvitzar sobre la marxa.
Rama on venien persones de 6 municipis diferents de la Costa Caribe Sur. Com hi
havia molt ambient vam decidir anar a investigar amb el Flynn. Només havíem fet
4 passes que ens van parar de la TV nacional de Nicaragua. Tot s’ha de dir,
cantem més que dos perros verdes. El periodista va voler entrevistar-me però en
aquell moment no sabia ni on érem ni de què es tractava aquella fira. Així que
li vaig demanar que volia que digués i vaig improvitzar sobre la marxa.
La fira era molt xula i tenia un escenari
gegant on anaven passant grups de música i ballarins de tota la zona Caribe
Sur. També van fer una rua pels carrers del Rama tot i els xàfecs continus que
cauen.
gegant on anaven passant grups de música i ballarins de tota la zona Caribe
Sur. També van fer una rua pels carrers del Rama tot i els xàfecs continus que
cauen.
Us deixo el link del video on explica la Fira i la meva aparició estel.lar:
Cap de setmana 02-03/07/2016
Dissabte pel matí ens vam aixecar aviat amb
l’objectiu d’esmorzar, fer la motxilla i marxar de cap de setmana a San Carlos
al sud de Nicaragua a 254 km’s de Rama. Ens acompanyava el Samuel ja que la
Norma treballava pel matí i tenia coses a fer. Com sempre, vam anar
fent parades de camí per fer fotos, pipí, comprar aigua, deixar pas a les vaques …
l’objectiu d’esmorzar, fer la motxilla i marxar de cap de setmana a San Carlos
al sud de Nicaragua a 254 km’s de Rama. Ens acompanyava el Samuel ja que la
Norma treballava pel matí i tenia coses a fer. Com sempre, vam anar
fent parades de camí per fer fotos, pipí, comprar aigua, deixar pas a les vaques …
Parada – pipí
Però de sobte vam tenir una parada no
planejada. La poli! Ens van parar quan ja estàvem arribant a San Carlos ja que
està a prop de la frontera amb Costa Rica. Van demanar la cédula (DNI Nica) al
Samuel, el carnet de conduir i l’assegurança del cotxe. Al veure’ns a nosaltres
al cotxe també ens van demanar el passaport. Vaig donar el meu passaport a
l’agent però resulta que el Flynn no portava cap mena de documentació. Ens van
fer baixar del cotxe, van inspeccionar tot el cotxe, ens van preguntar què estàvem
fent a Nicaragua bla bla mil preguntes. Òbviament, no es pot estar indocumentat
i per això els agents ja estaven fent l’ordre de detenció. Don Samuel estava
intentant fer de les seves dient que era advocat, que som cooperantes etc etc
però semblava que no funcionava. Cada vegada s’anaven multiplicant els polis
pel nostre voltant. No panic! Al cap d’una bona estona per allà xerrant amb els
polis i veient que feien, va venir una agent amb el telèfon a la mà i li va
passar el Samuel. Resulta que el Mayor (el poli jefe de tota la zona) coneixia
al Samuel així que Flynn es va salvar dels pèls de dormir a la garjola.
planejada. La poli! Ens van parar quan ja estàvem arribant a San Carlos ja que
està a prop de la frontera amb Costa Rica. Van demanar la cédula (DNI Nica) al
Samuel, el carnet de conduir i l’assegurança del cotxe. Al veure’ns a nosaltres
al cotxe també ens van demanar el passaport. Vaig donar el meu passaport a
l’agent però resulta que el Flynn no portava cap mena de documentació. Ens van
fer baixar del cotxe, van inspeccionar tot el cotxe, ens van preguntar què estàvem
fent a Nicaragua bla bla mil preguntes. Òbviament, no es pot estar indocumentat
i per això els agents ja estaven fent l’ordre de detenció. Don Samuel estava
intentant fer de les seves dient que era advocat, que som cooperantes etc etc
però semblava que no funcionava. Cada vegada s’anaven multiplicant els polis
pel nostre voltant. No panic! Al cap d’una bona estona per allà xerrant amb els
polis i veient que feien, va venir una agent amb el telèfon a la mà i li va
passar el Samuel. Resulta que el Mayor (el poli jefe de tota la zona) coneixia
al Samuel així que Flynn es va salvar dels pèls de dormir a la garjola.
A San Carlos ens esperava el Mayor per
saludar-nos i veure que no érem mala gent. Ens va donar el seu número de
telèfon per si teníem qualsevol problema. Vam dinar a un restaurant davant del
llac on vam menjar una carne de res boníssima! Va venir una familiar del
Samuel que encara no sabem ben bé qui era. Doncs té 25-27 germans, 8 fills i ja
és besavi així que anem perduts en l’arbre genealògic.
saludar-nos i veure que no érem mala gent. Ens va donar el seu número de
telèfon per si teníem qualsevol problema. Vam dinar a un restaurant davant del
llac on vam menjar una carne de res boníssima! Va venir una familiar del
Samuel que encara no sabem ben bé qui era. Doncs té 25-27 germans, 8 fills i ja
és besavi així que anem perduts en l’arbre genealògic.
Després de dinar li vam preguntar al Samuel
què hi havia de bonic per veure a San Carlos i ens va dir que res, així que com
sense documentació no es pot agafar cap barco ni allotjar-se, vam decidir tornar
cap al Rama. Vam parar a sopar a Muelle de Los Bueyes on ens vam quedar fins
tard enganxats veient Karate Kid a la tele. Sí, vam fer més de 500km per anar a
dinar a un restaurant i sopar de tornada al Rama.
què hi havia de bonic per veure a San Carlos i ens va dir que res, així que com
sense documentació no es pot agafar cap barco ni allotjar-se, vam decidir tornar
cap al Rama. Vam parar a sopar a Muelle de Los Bueyes on ens vam quedar fins
tard enganxats veient Karate Kid a la tele. Sí, vam fer més de 500km per anar a
dinar a un restaurant i sopar de tornada al Rama.
Diumenge va ser un dia molt més aprofitat que
dissabte. Ens vam aixecar una miqueta més tard i vam anar d’excursió al Retiro,
un poble a prop del Rama. De camí vam parar a un camp de beisbol on estaven
jugant a softball (el beisbol dels retirats, res a veure amb Retiro). Em van
deixar agafar el bat i al primer intent boooom jajaja tots van al·lucinar.
dissabte. Ens vam aixecar una miqueta més tard i vam anar d’excursió al Retiro,
un poble a prop del Rama. De camí vam parar a un camp de beisbol on estaven
jugant a softball (el beisbol dels retirats, res a veure amb Retiro). Em van
deixar agafar el bat i al primer intent boooom jajaja tots van al·lucinar.
Després
de veure una estona el partit vam anar cap el Puente colgante a fer unes
quantes fotos. El pont porta a una zona on hi ha un centre nacional on planten
molts tipus de plantes i arbres.
de veure una estona el partit vam anar cap el Puente colgante a fer unes
quantes fotos. El pont porta a una zona on hi ha un centre nacional on planten
molts tipus de plantes i arbres.
També hi havien aparcats tots els cavalls dels
jugadors de softball que venien de l’altra banda del Riu Mico.
jugadors de softball que venien de l’altra banda del Riu Mico.
Vam beure aigua de coco per hidratant-nos i
seguir amb la caminadeta.
seguir amb la caminadeta.
Per dinar vam anar a casa una de les filles
del Samuel que es diu Raquel i després a fer els postres a casa d’un altre fill
que es diu Alejandro. De tornada a casa vam parar a buscar aigua “bona” per
poder-nos dutxar.
del Samuel que es diu Raquel i després a fer els postres a casa d’un altre fill
que es diu Alejandro. De tornada a casa vam parar a buscar aigua “bona” per
poder-nos dutxar.
Això és tot per avui!!
#SomriuQueLaVidaVola !!
No Comments
Carai quina aventura, no voldria passar ni 5min a una presó de Nicaragua jeje! Segur que heu après la lliçó i no us tornareu a deixar el passaport 😉
Entre setmana tranquil·litat, feina i rutina, i per compensar dissabte d'excursió, amb aventures i moments crítics inclosos.
Em sembla molt espontània la teva aportació a la tele de Nicaragua. La festa que organitzant es animada i molt vistosa, i les noies en saben molt de moure's!!
A partir d'ara sempre documentats que ja heu vist que no estan per histories.
Filla!! segueix gaudint i agafant experiencia per la vida. Petons