Últims dies al Rama + Bluefields – Nicaragua 🇳🇮

La calma ja ha tornat al Rama poc a poc després de “la llena”. Aquests últims dies han estat molt mogudets i amb molta feina a la Oficina. Dilluns pel matí vaig anar a la finca del Samuel a les 5:30 del matí a veure com munyia la vaca. Després es bull i ens la bebem per esmorzar.

Dimecres va ser un dia molt mogudet. Pel matí vaig acabar de comprar una mica de roba de noia pels paquetets. Amb la Creu Roja vam decidir anar a un dels barris que van quedar completament plens d’aigua en comptes de la Piedrera. El barri de Rigoberto López Pérez és un dels més pobres i va quedar completament cobert d’aigua.

Vam anar amb una camioneta de la Creu Roja, 4 nois voluntaris, 3 treballadors i 39 paquets per repartir. Quan van veure que arribava una furgo va començar a venir gent demanant coses. Doncs els pous es van contaminar i no tenien ni aigua… Vam decidir anar casa per casa amb l’Eva de la CR per verificar quants nens hi havien per casa i veure qui eren els més necessitats. Mentres els nens vigilaven la furgoneta i anavem portant paquetets poc a poc. Realment era un increíble veure com se’ls hi canviava la cara de tristos a un somriure d’orella a orella. Alguns m’explicaven que un nen s’havia ofegat, que ells van haver de nedar per salvar-se… pell de gallina. Però tot i això estaven contentíssims! Us deixo una selecció de quatre fotos (al FB n’hi ha més!). Com podeu veure quasi tots van descalços i hi havia dos pams de fang!

Per la tarda vam pujar amb el director de Radio Dignidad al Cerro, una muntanyeta que hi ha al Rama on estan les antenes de la radio. És com el mirador de Vallvidrera però Rama style. Evidentment no té res de luxe i no és gens fàcil pujar-hi però ho vam aconseguir i va valdre la pena!

Quan vam tornar a la Oficina ens van dir que dijous teniem festa i que anavem amb el Samuel a Bluefields. Per tant, ja era l’últim dia de feina però encara ens quedava feina per fer. Com a obsequi ens van fer un polo per cada un amb el nostre nom i un regalet de fusta molt xulo. Els trobarem a faltar!

Excursió a Bluefields

Dijous ens vam aixecar a les 4 del matí per anar a Bluefields, una ciutat costeña. Només s’hi pot arribar en panga pel Rio Escondido. Sí, el que es va desbordar! A les 4:45 érem al moll i no vam sortir fins les 6:20… coses que passen a Latino América. El trajecte va durar poc menys de dues hores i va ser bastant cómode. De tant en quan haviem d’esquivar branques i obstacles com en un videojoc.

A Bluefiels es parla anglès i la gran de la población és de raça negra. Tenen molt flow! Em va agradar l’ambient que es respirava. Don Samuel ens va portar a donar un vol pel centre i després vam agafar una altra panga per anar al Bluff, una illa davant de Bluefiels que suposadament hi havia una platja molt xula. Els seus habitants es queixen de que l’illa no surt ni al mapa de Nicaragua i que es volen independitzar de Bluefields…

Tant xula la platja no era.. però clar estem en ple hivern ara! Després de donar una volta pel Bluff vam tornar cap a Bluefields a dinar al millor restaurant d’allà (10$/persona). Uns camarones amb salsa de coco que mmm!!!

La tornada cap a Rama es va fer més dura ja que era riu amunt i vam trigar dues hores. Per sort vam arribar a temps de passar per l’ofi a agafar info i despedir-nos de tots. També vam poder desperdir-nos de la Ashlyn i la Marisol que pensavem que ja no les veuriem!

Ens vam fer les maletes i vam fer l’últim sopar amb la Norma, el Samuel i el Lesther. També se’ls trobara a faltar molt…

Aquí s’acaba l’aventura al Rama! Una experiència de vida brutal. Ara a descobrir més Nica!

#SomriuQueLaVidaVola !!