Cañón de Somoto i Matagalpa – Nicaragua 🇳🇮

Bona tarda!!

Aquest cap de setmana passat hem anat cap al Nord de Nicaragua on encara no hi haviem estat ni el Flynn ni jo. 

Divendres vam presentar el projecte del Rama a la Junta Directiva i a l’Aitor d’Euskal Fondoa. Ens va fer molta il·lusió tornar a veure el Samuel després d’aquestes setmanes a Managua. També va venir la Juleskia (Presidenta) i Don Seferino, un home gran que està a la junta. La presentación es va fer molt llarga (4 hores) per les continues interrupcions, però va anar molt bé i tots van quedar molt contents del treball fet. A mitja presentació van arribar un parell de pizzes i era bastant curiós veure com mentres presentavem el projecte els nostres oïents degustaven la pizza.

Després de la presentació vam fer la bossa ràpidament per marxar de cap de setmana. Aquest cop vam haver d’atravessar la ciutat fins a Mercado Mayoreo des d’on surten els busos cap al Nord. Des d’allà vam agafar un bus ruteado (els que paren cada 100 metres) fins a Estelí. Vam estar al bus unes 3 hores i mitja amb una calor insuportable! Ja era de nit quan vam arribar a Estelí i vam tenir bastants problemes per trobar un lloc per sopar. L’hostal El Albergue ens va costa 7$ la nit i estava genial: habitació propia, bany propi, WIFI… fins i tot TV! No vam anar a dormir gaire tard ja que el dissabte haviem de matinar per anar cap a Somoto.

Dissabte: Cañón de Somoto i nit a Matagalpa

De bon matí l’Arnau i el Nacho ens van dir que venien al Cañón així que ens vam trobar amb el Pere i la Paula a l’estació de busos de Somoto. El viatge també va ser amb un bus ruteado però per sort en dues hores ja estavem a Somoto. Allà vam trucar un guia que ens va venir a buscar en pick-up i ens va portar fins a casa seva per deixar les coses i canviar-nos. Apart dels 4 venia amb nosaltres el Rosario, un italià que ens vam trobar al autobús i va voler fer el tour amb nosaltres. 

Des d’allà vam caminar uns quants km’s fins arribar al Riu Coco. Allà començava la verdadera aventura. Riu abaix amb els salvavides, fent videos amb la Go Pro, saltant des de les altures, gaudint de les vistes del Cañón… 

Al acabar els 2 km’s pel Cañón vam haver de caminar-ne un parell més fins arribar a la casa on haviem deixat totes les coses. Teniem el menjar inclós però només faltaven 15 minuts per què marxés l’últim bus Expreso cap a Managua. Ens vam empaquetar tot el menjar i vam poder arribar al bus pel pèls. No ens vam poder ni canviar de roba així que de l’aigua directament a l’autobús a dinar. Els nicas ens miràven amb unes cares… A Estelí vam deixar en Rosario i a Sébaco vam baixar el Flynn i jo per agafar un altre bus cap a Matagalpa. La Paula i el Pere ja havien estat a Matagalpa així que van marxar cap a Managua. El bus de Sébaco a Matagalpa era una llauna de sardines i aquesta vegada anavem drets. Per sort va ser un trajecte curtet i vam fer un amic (William) que ens va acompanyar fins al nostre hostal. 

A Casa Brenes ens vam trobar a l’Arnau i al Nacho per anar a sopar a la Vita es Bella, un italià boníssim! Després vam anar cap al Artesano, un bar/disco on ens vam trobar de nou al William.

Diumenge: Cascada Blanca

Diumenge vam passar el dia a Cascada Blanca, a uns 30 minuts de Matagalpa. El plan perfecte de relax després de tantes hores de busos acumulades. Ens vam quedar amb les ganes de banyar-nos sota la cascada però estava brohibit. “Prohibido bañarse. Agua profunda y misteriosa”.

Per la tarda vam anar a prendre algo amb l’Arnau i el Nacho mentre ens viciàvem a veure els JJOO de Rio. Vam anar a sopar nachos y burritos a un Mejicano molt autèntic.

Dilluns: El Castillo del Cacao

Dilluns vam aprofitar el matí per Matagalpa ja que fins les 15h no haviem de ser a Managua. Investigant per TripAdvisor vaig veure que una de les coses a visitar a Matagalpa era El Castillo del Cacao, una fàbrica artesana de xocolata. Així que vam agafar un taxi amb el Flynn i vam anar al Castillo. Com era dilluns no tenien tours però ens van deixar passejar-nos pel Castillo. Llàstima que no vam veure com feien el xocolata manualment! Ens van deixar provar xocolata d’allà i era increíblement bona, sense conservants ni additius.

Quan vam acabar al visita vam tornar cap a Casa Brenes a recollir les bosses, despedir-nos dels nois, fer la foto a la catedral de Matagalpa i cap a Managua a treballar. Un cap de setmana molt mogut però molt interessant!

Ja queda una setmana i un dia per que arribin els papes… el temps pasa volant així que…. #SomriuQueLaVidaVola !!