Després del trajecte del Lago Atitlán fins a Cobán, el próxim destí era Semuc Champey.
El Tito ens va fer matinar bastant per anar cap a Lanquín. Pensàvem que quedava aprop però van ser unes dues hores i mitja per camins de mala mort. Realment està al mig del no res! Primer cotxe, després 4×4, després caminar… però el lloc mereix tot el viatge fins allà!
S’ha de dir que en el lloc on estàvem allotjats nosaltres, no hi havia ni cobertura. Es deia Posada Las Marias i des d’allà es pot anar caminant fins a Semuc Champey.
L’entrada al parc val 50Q pels turistes.
La pujada fins al mirador va ser bastant complicada ja que el terra estava molt humit i hi ha força pendent. Jo sens dubte no anava amb el millor calçat ja que anava amb xancles 😅. Tot i que els guies us diguin que es pot anar amb xancles… porteu bambes tancades!
Les vistes des del mirador són precioses ja que es veu Semuc Champey al complet.
Però lo millor encara estava per arribar… banyar-nos a les Pozas! L’aigua era super cristalina i estava boníssima.
Vam anar saltant de poza en poza com nens petits, fins i tot hi havia tobogants naturals per anar baixant. No voliem marxar del paradís!
Després d’una bona estona en remull ja vam marxar cap al nostre allotjament. El David encara tenia ganes de fer una última remullada al riu 😜.
Després de dinar vam descansar una mica i vam anar a passejar per la vora del riu fins a Semuc Champey de nou.
Quan es va fer fosc, vam estar jugant una bona estona al parxís guatemalteco ja que no teniem cobertura i a penes llum. El parxís més retro del món 😎
Próxima destinació: Tikal
No Comments
Només dir que espectacular aquest lloc i que és veu i reflectiu en les fotos i la vostra cara la autentica maravella natural d'aquestes pozes en el riu.
Quins records més bonics heu de tenir ¡¡¡¡