Tahití – Polinèsia Francesa 🇵🇫

Ia ora na 🌺!

 

L’última parada del nostre viatge de 3 setmanes a la Polinèsia Francesa ha sigut Tahití, la capital del país.

 

No vam tenir més que un dia i mig per recórrer l’illa però crec que vam fer molt bona feina!

 

Tahití és l’illa més gran de la Polinèsia Francesa i es divideix en Tahití Nui (la gran) i Tahití Iti (la petita).

 

El dia que vam arribar de Fakarava per la tarda, ens va impresionar moltíssim el super mega creuer que hi havia al port. Crec que mai havia vist una cosa tan gran!! El Majestic Princess té una capacitat de 5.000 persones i venia desde Hawaii i després marxava a Nova Zelanda.

 

 

Vam anar a la plaça Place Vaiete ,una plaça molt famosa on molts locals sopen als foodtrucks. Nosaltres teniem ganes de pizza i les vam demanar al Croq In. Super bones!

 

 

 

El dia que vam arribar des de Los Ángeles a Tahití ja haviem aprofitat per anar a veure el Mercat de Papeete (capital). És algo molt recomenat a veure:

 

 

Teniem ganes d’anar a explorar fora de la ciutat així que vam decidir llogar un cotxe en el nostre mateix allotjament (Tea Tahití Holidays) per recorrer tota l’illa. El lloguer d’un cotxe petitó ens va costar 6.000 XPF. Vam sortir sobre les 8:30 amb l’objectiu de veure cascades, monuments arqueològics, platges salvatges on fan surf, platges de sorra blanca, de sorra negra, jardins botànics… i ho vam aconseguir tot!

 

Vam fer una ruta una mica alternativa a lo que fa tothom, ja que vam començar per la costa est. Si tens un dia normalment es fa la costa oest fins el punt més al sud possible.

 

La primera parada van ser les cascades de Faarumai. Després de creuar el poblet de Tiarei vam arribar a una esplanada on vam poder aparcar el cotxe molt fàcilment. Només hi havia un parell de cotxes, un dels quals de lloguer (es poden reconèixer perquè porten un puntet taronge davant i darrera a tota la Polinèsia Francesa).

 

Seguint un caminet molt maco vam arribar a la primera cascada, la de Vaimahuta. Quina passada 😍!! A la foto no ho sembla però feia 30 metres.

 

 

Després de caminar 10 minuts vam arribar a les següents dues cascades: Haamaremare Rahe i Haamaremare Iti.

 

 

Tot el caminet super ben marcat, amb explicacions de la flora i fauna i del recorregut. Val la pena!

 

 

El David va comprar unes bananes per 250XPF a la sortida 🍌.

 

 

Després vam seguir per la costa est veient varies cascades i platges més salvatges:

 

 

Al arribar a Tahiti Iti vam creuar cap a la costa oest fins a Teahupoo, on la carretera ja s’acaba. Allà la platja és completament negra i s’hi fa molt surf 🏄:

 

Ja tornant cap al nord, voliem parar a dinar a La Plage de Maui, però al ser dissabte ja estava tot ple. Per sort teniem una segona opció que va ser super encertada: Chez Loula & Remy. Un lloc ple de gent local on vaig demanar unes gambes de Tahití amb salsa de curry i coco per llepar-se els dits 😋 i el David un tartar de tonyina vermella picantet però molt bo.

 

 

Després de dinar vam seguir cap a Tahiti Nui, on vam parar a veure els Jardins Botànics de Harrison Smith. És un jardí de 137 hectàrees amb varies rutes diferents i arbres gegants. El 1919, l’americà Harrison Smith va inaugurar el jardí amb plantes importades, algunes que van ajudar a la societat i altres que van ser un “botanical disaster” com la Miconia calvescens. Tot i que a la guia Lonely Planet posa que s’ha de pagar entrada, ja no hi ha guixeta.

 

 

Després vam fer una parada al Source Vaima on molts locals s’hi van a banyar ja que l’aigua està fresqueta i als Water Gardens Vaipahi on també hi ha una cascada i varies rutes per fer senderisme.

 

 

Després vam anar a veure la Platja de Taharuu, una platja de sorra ben negra on s’hi pot fer surf i un banyito.

 

 

 

La següent parada va ser les Grottes de Mara’a. Una cova espectacular plena d’aigua on hi havien nens locals jugant i banyant-se. També hi ha un jardinet però ja estavem una mica saturats de plantetes i floretes 😅.

 

 

 

Vam seguir cap al nord a veure l’últim Marae del nostre viatge a la Polinèsia. Quasi tots són iguals però aquest és especial i valia la pena veure’l. S’anomena Arahurahu Marae. Només a l’entrada t’hi esperen un parell d’estatues gegants que s’anomenen tikis (estatues sagrades):

 

 

I després, en mig d’una vall plena de vegetació verda i palmeres, vam trobar el marae:

 

 

Ja arribant a Papeete, vam parar a la Platja de Vaiava, una platja de sorra més clara, molt plana i plena de families que passaven la tarda del dissabte. De lo plana que és no és el millor lloc per fer snorkelling.

 

 

 

Vam anar a veure l’última posta de sol al Parc Vaipoopoo, des d’on es veu espectacular amb Moorea de fons:

 

 

 

Allà mateix hi ha un ambient molt xulo per sopar en tipo roulottes que semblaven una mica més chic que les de la place Vaiete:

 

 

 

Com era el nostre últim sopar a Tahití, vam decidir anar al restaurant Blue Banana on vam sopar molt bé vora al mar. Els últims poisson cru, pollastre amb llet de coco i virgin coladas 🍹:

 

 

Aquest va ser el nostre itinerari a l’illa de Tahití:

 

 

Si mai aneu a la Polinèsia, val la pena guardar un o dos dies per visitar Tahití. O potser inclús més dies si voleu fer més muntanya. Hi ha moltíssimes opcions d’excursions, rutes i pics ⛰.

 

Ara si… amb molta pena, toca despedir-nos del blog de la Polinèsia Francesa. Maletes embarcades, regalets per la familia comprats i comença el llarg viatge de tornada. Papeete – Los Àngeles – Paris – Barcelona. Un total de 33 hores de viatge.

 

Per si algú també té la idea boja de portar un coco femella 🥥 (els cocoteros que són més baixets i amb més cocos) cap a Barcelona, oblideu-se 😅. No ha passat ni el primer control de seguretat. Primer m’han dit que tenia líquid, lo qual no era cert. Després amb aquell coco gegant podia fer mal a algú tot i que jo no tenia pinta de voler fer mal algú però clar, algú el podria agafar. Estaven tan sorpresos que no sabien que dir-me. Mira que era fàcil dir que era un aliment o una planta autòctona… Però els plàtans del David han passat sense problema. Total, els de seguretat m’han portat un coco verd minúscul a canvi del coco femella que ja havia començat a florir, no he acceptat el canvi. Després m’han dit que pregunti a la porta d’embarcament si em deixàven facturar-lo. Veient tot el que ha generat el coco al primer control, he decidit no intentar passar el control a Los Angeles i Paris amb el meu coquito. [Actualització: resulta que els cocos estàn prohibit als avions, tant en cabina com bodega, ja que són altament inflamables🔥! Els de seguretat no ho sabien…]

Ha sigut un viatge espectacular, hem gaudit i ens ha agradat molt cada una de les 8 illes que hem vist. Cada una té paissatges increíbles i les seves coses que la fan única. Així que no ens sabriem decidir per una preferida!

 

És un viatge que per menys de dues setmanes no val la pena fer-lo ja que els vols fins allà són molt llargs. També és un viatge car, no ens enganyarem. Però si puc, aviat faré un petit blog en més detall sobre viatjar a la Polinèsia i algunes recomenacions.

 

Espero que hagueu gaudit del blog i… ens veiem a la propera aventura! On anirem…?

 

#SomriuQueLaVidaVola !!!!