Hola!
Avui és l’últim dia a Cusco i quina millor manera d’acomiadar-nos de la ciutat que amb un curs de cuina de menjar peruà amb un chef local.
Després d’un bon esmorzar a Casa Cristobal, hem anat cap al local de Cusco Gastronomic Tours & Cooking Class. Allà ens esperava el chef Ronal.
Hem tingut molt sort, ja que estàvem només el David i jo d’alumnes, per tant, ha sigut una classe privada. El Ronal ens ha donat a escollir els plats que volíem cuinar i hem escollit de beguda el Pisco Sour de Maracuyà, d’entrada la Causa Acevichada i de “fondo” Ceviche i Lomo Saltado.
Lo primer que hem fet és anar al Mercat Casccaparo a comprar el menjar. A diferència del mercat de San Pedro, és un mercat totalment original, sense cap paradeta de souvenirs i on no ens hem trobat ni un turista. Tot i ser bastant d’hora (les 9:30 del matí aproximadament) hi havia molt moviment de persones comprant i esmorzant a les diferents paradetes. Avui és Dilluns Sant i hi ha moltíssim moviment! Després us explicaré perquè venen més de 40.000 persones a Cusco el Dilluns de Pasqua.
El Ronal ens ha anat ensenyant les diferents parades i explicant tot tipus d’aliments locals. Ha sigut molt interessant.
Després de comprar al mercat, hem sortit a comprar les fruites.
Un cop hem comprat tots els ingredients que ens faltaven hem tornat cap al local. Ens hem rentat les mans i…mans a la obra!
Abans de començar a cuinar hem fet una degustació de fruites i formatges típics.
Després hem començat a fer la “Mise en place” amb el peix, la carn i les verdures. Un cop tot ben talladet hem elaborat el Pisco Sour de Maracuyà. El Pisco és la beguda típica de Perú. Hem utilitzat el Pisco Quebranta de 42 graus!
Després hem preparat la Causa Acevichada, que consta d’una base de papa amarilla amb ají amarillo (pebrot), una capa de làmines d’alvocat, al mig un tàrtar de trucha amb verduretes i mayonesa, una capa com la base i de decoració una mica més de tàrtar i alvocat.
Després hem preparat el Ceviche. El peix (trucha del llac Titicaca) l’hem deixat marinant amb sal durant 20 minuts. Li hem afegit llima, llet reduida, ceba, tomàquet, pebrot, una mica de coriandre, una mica de gingebre ratllat i tot ben barrejat. Després per decorar el plat hi hem afegit alvocat, moniato, mango i blat de moro. Segur que m’he deixat algun ingredient però per sort el Ronal ens enviarà les receptes.
Hem seguit amb la preparació del Lomo Saltado (és la part més tendre de la vaca) on el David ha anat a la cuina a donar-li l’últim toc al plat. Els que el coneixeu sabeu que trobava a faltar veure el foc d’aprop ;-).
Per últim només ha faltat seure a taula i gaudir dels plats que hem preparat. Estava tot boníssim!
Ens ho hem passat molt bé cuinant, el Ronal és un gran chef i hem après moltes coses!
Per la tarda hem sortit a passejar per Cusco, com us he comentat abans, avui és Dilluns Sant i venen moltíssimes persones a veure la processó del Señor de los Temblores. Cusco sempre ha sigut una zona on hi ha molts terratrèmols i es diu que durant un episodi de forts moviments sísmics l’any 1650 van treure el Cristo Negro de la Catedral i casualment, els moviments van parar.
Des de llavors se l’anomena el Señor de los Temblores. També se’l va treure en processó l’any 1720 quan Cusco patia una gran epidèmia de Peste. De nou, l’epidèmia va acabar. Des de llavors, el poble el va proclamar Patró Jurat del Cusco. És a dir, tant si les coses van malament o és Dilluns Sant, el Señor de los Temblores surt de processó pels carrers de Cusco.
Des de primera hora del matí tots els carrers del centre estaven tallats (quina tranquilitat!) i anaven arribant persones i persones a la ciutat. Cap a les 16h ha començat a pujar el carrer del nostre hotel.
Per cada Església que passava el Senyor de los Temblores entrava dins i s’hi estava una bona estona. Hem tingut temps d’anar a fer gestions per Cusco i al tornar només havia avançat 100 metres (en una hora i mitja!).
Avui hem sopat al restaurant Ceviche Meat & Wine de la Plaza de Armas, ja que pensàvem que a les 19h arribaria la processó a la plaça. Hem sopat una Causa Limeña (similar a lo que hem cuinat pel matí però amb pollastre), uns Tiraditos de trucha i Panceta de Cerdo tot molt bo. La veritat que allà on anem, mengem súper bé!
Hem acabat a les 20:30 i el Senyor de los Temblores encara estava lluny de la plaça. Tot i que aquesta estava ja plena de gent!
Això és tot per avui! Demà fem maletes i marxem cap a la Selva Amazònica. Segurament no tindrem Internet així que informarem des de Lima de les aventures per la selva.
#SomriuQueLaVidaVola !
Següent blog: Arribada a la Selva Amazònica
2 Comments
Quina sort que heu tingut , per poder fer el curs de cuina, sols i amb el Ronal, bon chef.
Segur q heu après truquets i com es componen aquests plats tan vistosos i equilibrats.
Son molt experts amb ceviches, i segur que es podent fer molt variats. Tinc ganes de fer-ne amb vosaltres.
La professó del Señor de los Temblores, es autèntica, aquest pobles tenen molta fé i ho demostrant amb les manifestacions al carrer.
Acabeu amb el bon soparet i despedida, amb l’ambient a la plaça d’Armas de Cusco.
I demá a seguir cap a la Selva Amazonica.
Descanseu i seguiu gaudint .
Molts petons.
Pingback: Sacsaywaman, Q’enqo, Puka Pukara, Tambomachay i Písac – Diari de Perú 🇵🇪 – # Somriu Que La Vida Vola