Hola a tots!
Avui ha tornat a ser un dia de matinar. A les 4:45 hem marxat amb una conductora / guia privada (Yesica) cap a la Laguna de Humantay. Com que totes les altres excursions les hem fet en grup, les d’alta muntanya les hem volgut fer privades per anar al nostre ritme i viure una experiència diferent.
El camí fins l’inici de la caminata s’ha fet bastant llarg i pesat. 2 hores de curves fins a Mollepata, on hem fet una breu parada per anar al bany. Després ens esperaven 1:30h fins a Soraypampa per camí de terra i més curves.
El mes passat va caure part del camí, el que ha fet que la caminata comenci 30 minuts abans.
La pujada fins a la Laguna de Humantay ha sigut força dura. No és apte per tots els públics. És una pujada bastant empinada i es nota bastant la falta d’oxígen a +4.000m.
Durant tota la ruta hem creuat varies vegades rierols per ponts de fusta.
A mig camí ens han avançat els primers cavalls que pujaven turistes. Per uns 80-90 soles (20 – 22€) els cavalls et pugen fins a la Laguna.
Quan arribes a la Laguna Humantay veus que tota la pujada ha valgut la pena!
I com més amunt segueixes pujant, més bonica es veu.
Les muntanyes nevades amb glaciars que es veuen darrera és el Salkantay.
A dalt de la llacuna recomanen no estar-se més d’una hora per l’alçada.
Quan vam començar a baixar ens trobàvem alguns turistes pujant cap a dalt totalment exhausts i preguntant si quedava molt per arribar. Per cert, pels que volen baixar a cavall, han de tornar a pagar.
Aquí podeu veure les vistes de la vall i tots els cavalls esperant si algú els necessitava.
De baixada ens van adelantar una colla de cavalls sols que ja tornaven cap a casa sense turistes. Se saben molt bé el camí.
De camí a Cusco vam aprofitar que no anàvem amb una excursió organitzada per parar a dinar a un lloc local on feien Cuy. [No apte per a vegans / vegetarians a partir d’aquí]. El Cuy és el conillet d’indies o també conegut com a Cobaya. És un plat molt típic d’aquesta zona i el cuinen al forn (Cuy al horno), a l’ast (Cuy al palo) o “machucado” (Cuy chactado).
Aquí podeu veure el nostre Cuy al Palo:
La veritat és que estava boníssim, un gust molt bo i molt ben cuinat. Anava acompanyat de tallarines, papas andinas i rocoto relleno (aquest no picava!).
Hem arribat a Cusco sobre les 18h de la tarda i ja ens hem quedat a l’allotjament. El David a les 20h ja estava dormint! I és que portem molts i molts dies despertant-nos molt aviat i ens falten hores de son.
Demà hi tornem amb més visites arqueològiques per la zona de Cusco i Pisac!
#SomriuQueLaVidaVola 🙂 !
Següent blog: Sacsaywaman, Q’enqo, Puka Pukara, Tambomachay i Písac
2 Comments
Estic perplexa de veura cada día excursions més dificils, per arribar a llocs increibles…les vistes de la Laguna de Humantay son molt boniques.
Us veig molt bé i sembla que esteu en molt bona forma fisica , torneu de dalt quan els altres encare hi van.
S’ha de tenir molt bon ritme per seguir aquesta camins, amb pontets , pujades …i veura vistes de vertígen!!
Sempre, aixo si, hi ha la recompensa de un bon i exquisit apat, aquest cop el pobre conillet d’indies ben rostit.
Apa!!! que toca descansar, per recuperar forces.
No deixo de pensar el David les hores que li faltan de dormir.
Guappos … petonets
Pingback: Dia tranquil per Cusco – Diari de Perú 🇵🇪 – # Somriu Que La Vida Vola