Hola, hola!
Avui és el tercer i últim dia a la zona d’Arequipa. Hem començat el dia amb una excursió de mig dia a la Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca.
A les 6 del matí ens han recollit al nostre hotel per anar direcció a Chiguata, un poble a les afores d’Arequipa. Chiguata en quechua significa (Chiri – fred / Guata – tot l’any).
Hem fet una parada a un mirador des del qual es poden veure els 3 volcans que rodegen Arequipa: Chachani, Misti i Pichu Pichu. Són volcans de més de 5.500 metres. Com podeu veure una postal preciosa:
A Chiguata mateix hem parat a la Plaça Principal a veure l’Església. La façana principal era molt normaleta, però l’entrada del lateral té una façana barroca – mestissa molt bonica.
Després hem parat a fer un breu esmorzar, on sempre aprofitem de fer-nos una infusió amb fulles de coca per prevenir el mal d’alçada. De moment podem dir que ens està funcionant!
El camí fins la Reserva Nacional Salinas y Aguada Blanca s’ha fet pesadet. El camí en males condicions i una boira súper densa! Al cap d’una hora i quart ja hem vist la gran Laguna de Salinas que està a 4.300m.
Durant l’època de plujes està cobert d’aigua, i a partir del Maig es comença a secar i es queda tot blanc com el famós Salar de Uyuni.
Hem vist vicuñas salvatges molt aprop, les quals tenen la fibra més fina i cara del món.
De fet, aquesta reserva es va crear per protegir la caça furtiva d’aquests animals salvatges. També hem vist moltes llamas i alpaques, aquestes domèstiques. Al llac també s’hi poden veure 3 tipologies de flamencs.
Després d’estar una bona estona pel voltant de la llacuna ja hem tornat cap a Arequipa, aquest cop amb menys boira per sort.
Com la tornada de l’excursió s’ha retrassat, hem tingut no més de 10 minuts per comprar-nos un parell d’empanades abans de començar l’excursió de la tarda.
L’excursió de la tarda ha sigut la Ruta del Sillar.
Primer hem fet una petita parada al mirador de Yanahuara, un lloc que recomanen molt anar però la veritat és que les vistes no eren molt maques ja que estava ennuvolat. Aqui es veu la plaça de Yanahuara i de fons el mirador.
Després d’uns 40 minuts de trànsit kaotic d’Arequipa hem arribat a les Canteres de Añashuayco, on hem pogut veure una explotació de sillar. L’entrada val 5 soles i es poden veure varies estàtues fetes amb aquest sediment volcànic. Arequipa es diu la Ciutat Blanca ja que el sillar era el material principal utilitzat en la construcció d’edificis ja que és molt lleuger i fàcilment moldejable.
Després hem anat cap a la Cantera de Culebrillas, on hi ha la Quebrada de Culebrillas, una espècie de “mini cañón” de color blanc.
En algunes parets s’hi poden veure petroglifs de la cultura Wari.
Ja de tornada a la ciutat hem anat a sopar al Restaurant Chira Fusión. Els dos últims dies havíem sopat pasta ja que ens havien recomanat hidrats de carboni per evitar el mal d’altura. Així que avui hem volgut anar a menjar típic d’aquí.
El ceviche de corvina és un dels plats estrella de la gastronomia peruana. És el segon que mengem i segur que no serà l’últim.
Després el Solterito de Queso, un altre plat típic d’Arequipa. Us explico el nom d’aquesta amanida. Resulta que aquí la carn és un element habitual en molts plats, i com aquest plat no té carn (la parella del formatge) doncs es diu Solterito de Queso. No només porta formatge sinó que porta tomàquet, ceba, blat de moro, mongeta verda gegant d’aquí i patata.
Per últim el plat estrella d’aquesta zona: el Rocoto Relleno. El rocoto és un pebrot vermell que a dins porta carn, olives, cacahuets, ceba, panses i formatge. Ahir a l’excursió del Colca el David i jo vam agafar un Rocoto Relleno cada un. Eren molt petitons. Els vam provar a la vegada i jo quasi exploto de lo que picava! En canvi el David em deia que era una exagerada que no picava gens. Jo no entenia res. Total que aquests pebrots són com els del Padrón (unos pican y otros no!!).
Aquesta nit hem volgut demanar un altre cop Rocoto Relleno (una lectora del blog m’ha escrit aquest matí que n’havíem de menjar 😉 ). Al preguntar a la camarera si picava, efectivament ens ha dit: “no sabria decirles ya que algunos pican y otros no”. I quin ens ha tocat?
Picant!!! I al David li queien llàgrimes de lo que picava (dirà que li picava l’ull…). Però no patiu que tot i que piqui molt el pebrot, el relleno es pot menjar i està boníssim. Ve acompanyat de pastel de papa (patata, formatge, papa, formatge…)
Doncs fins aquí els nostres tres dies per la zona d’Arequipa. Demà tornem a matinar per marxar cap a Cusco, on hi estarem una setmana.
#SomriuQueLaVidaVola 🙂 !!
Següent blog: Arribada a Cusco
4 Comments
Interessants tots els llocs que visiteu. A la primera foto el volcà amb el prat verd devant, m´ha recordat el del Arenal a Costa Rica.
Els apats que feu, tots fan molt bona pinta…em faltan fotos de les cares que feiau quan us tocavan els pebrots picants.
I el cebiche de corvall, crec que es diferent del que faig jo…a veura si recordeu els ingredients i el fem.
Segueixo per seguir comentant més blogs.
Molts petons.
Uiii… Al posar-me un tros ben gran de Rocoto Relleno a la boca sense saber que picava es va posar ben vermella.
Si tenim temps ens apuntatem a un curs de cuina per aprendre a fer ceviche!
Pingback: 2 setmanes a Perú 🇵🇪 – # Somriu Que La Vida Vola
Pingback: Cañón del Colca – Diari de Perú 🇵🇪 – # Somriu Que La Vida Vola