Boooon dia!
Primera nit a la Selva Amazònica peruana superada! La veritat és que jo he dormit com un tronc de 8:30 PM a 7 AM. Al David pobret li ha costat dormir ja que se senten molts grills, ocellets i animalons.
L’esmorzar que ens han preparat ha sigut força contundent. Un bol gran ple de fruita (síndria, papaya i pinya), ous remenats, pa i iogurt.
L’excursió del matí ha sigut anar al Centre de Rescat Taricaya, a uns 20 minuts en “bote”. Allà hem caminat per la selva atravessant bassals de fang i d’aigua mentre observàvem la flora i la fauna. A l’allotjament ens han deixat botes d’aigua fins els genolls ja que sinó ens haguéssim quedat sense bambes de muntanya.
Al cap d’una estoneta caminant hem arribat al Canopy. Una estructura de 42 metres d’alçada i 90 metres de llarg.
Aquí es veu el pont penjant sense final. Sense pensar-nos-ho molt hem com començat a caminar pel pont. L’últim tram era super empinat i acabava a la copa d’un arbre Lupuna. Aquí podeu veure al David arribant.
Hem estat una bona estona observant les vistes i els ocells des de la plataforma. Feia una calda i xafogor que no us podeu imaginar.
Lo següent obviament ha sigut baixar. Pensava que seria pitjor però la veritat que força bé. Això si, no és apte per a persones amb un mínim de vertigen.
Després de caminar de tornada per la selva hem arribat de nou al Centre de Rescat, on hem vist tots els animals que tenen (àligues, micos, ossos d’antifaç, nútries, guacamayos etc). Són animals ferits, que provenen de circs o zoos o del mercat negre. Els cuiden i preparen per reintroduir-los al seu hàbitat natural.
Al tornar a l’allotjament ens han donat de dinar. Primer un plat de pasta (que per mi ja ha sigut plat únic), de segon carn guisada amb arrós i de postre plàtan amb llet condensada. Ens donen molt de menjar!
Després de tenir una mica de temps lliure hem començat l’activitat de la tarda: pesca artesanal!
Hem anat en “bote” riu Madre de Dios cap avall i al cap d’uns 40 minuts hem girat per un rierol. Hem seguit uns 300 metres i allà ha començat lo divertit. Pescar al riu amb una canya de fusta i un tros de pollastre.
El Juan, conductor del bote, ràpidament ha pescat el primer peix “Sapomama”. Però nosaltres res de res. N’ha tornat a pescar un altre i nosaltres seguiem igual.
Al cap d’una estona ens hem deixat anar rierol avall amb la corrent fins que ens hem tornat a enganxar a una branca per tornar a pescar.
El Juan altra vegada ha pescat! Té molta pràctica.
Nosaltres hem canviat el tros de pollastre per uns cucs blancs bastant asquerosos (tot s’ha de dir) i la veritat que la cosa ha millorat. Els peixos han començat a picar!
Tot i això, ens fotien el cuc i marxaven! En fi… sort del Juan que sinó avui no sopem. Aquí un peix palometa.
Quan ja teníem 4 peixos hem tornat cap al Lodge. Navegar aquest riu tant caudelós és impresionant!
Crec que feia molt temps que no tenia tantes ganes de dutxar-me. El clima a la seva fa que suis molt. Tot i que al principi ha costat, la dutxa completa amb aigua freda ens ha sentat molt bé.
A les 19:30 com cada dia és hora de sopar. Avui la sopa era d’espàrregs, de segon pollastre arrebossat amb verdures i obviament, un dels peixos de la pesca de la tarda.
Demà ens toca despertar-nos una mica més aviat ja que marxem d’excursió al Lago Sandoval, a la Reserva Nacional de Tambopata. Segons ens ha explicat el Joseph, haurem d’anar amb el bote gran, bote a remo i caminar en total uns 10km.
Bona nit i… #SomriuQueLaVidaVola !
Següent blog: Tercer dia a la Selva Amazònica