Hola a tots!
Seguim la nostra aventura pel Perú. Avui ens hem aixecat una mica més tard (bien!) però a les 6:45 ja ens passaven a recollir per l’hotel per anar cap al Valle Sagrado. Portem ja 5 dies a Perú i encara no hem pogut gaudir de cap esmorzar d’hotel ja que sempre marxem abans de que comenci. Per sort quasi tots els hotel et tenen preparat un “box” amb un suc, aigua, un bikini i algun snack.
El Valle Sagrado és la vall del riu Urubamba a uns 15 km de Cusco. A través de tota aquesta vall plena de poblets colonials i ciutats inques, s’arriba a Ollantaytambo, a prop del Machu Picchu.
Nosaltres vam seguir la recomenació de fer l’excursió del Valle Sagrado fins a Ollantaytambo i en comptes de tornar a Cusco, agafar el tren fins a Aguas Calientes, també conegut per Machu Picchu Pueblo. Això té dos beneficis: t’estalvies molt temps de transport i en segon lloc, estàs als peus del Machu Picchu la nit abans i pots entrar el primer al recinte a les 6 del matí (com podeu preveure demà toca una altra matinada jeje).
La primera parada del Valle Sagrado ha sigut a Chinchero. Chinchero ens ha sorprès moltíssim, ja que no haviem vist cap foto ni llegit res al respecte.
El poblet és maco, com sempre, ple de botiguetes.
Però el que més ens ha impresionat ha sigut les terrasses que es mantenen de l’antiga ciutat inca. Preciós!
El poble manté moltes tradicions inques i segueixen parlant l’idioma quechua. També hi passa un camí inca:
La segona parada ha sigut a un taller artesanal de teixidores, on ens han ensenyat el procés des de rentar la llana d’ovella, tenyir-la amb elements naturals fins a confeccionar les peces de roba. A vegades aquestes parades són massa turístiques però aquesta ha sigut molt divertida i interessant.
La següent parada ha sigut Moray. Aquí si que sabíem el que ens esperava perquè és la portada de la guia de Lonely Planet de Perú.
Es creia que Moray era utilitzada pels inques com a laboratori genètic agrícola. Les diferents terrasses tenen diferentes altituds i exposició del sol. Ara tenen dubtes d’aquesta teoria ja que hi falten sistemes d’hirrigació.
La següent parada ha sigut a les Salinas de Maras. Són de l’època pre colombina i aprofiten l’aigua salada que surt d’un pou. Un sistema de canals fa que cada 3 dies els pous tinguin 5 cm més d’aigua. A dia d’avui més de 600 families encara extrauen sal dels 5.000 pous de les Salinas de Maras amb tècniques ancestrals. Durant l’estació seca es pot arribar a extreure entre 150 i 200 kg de sal per pou.
Després de Maras hem anat a dinar al Restaurant Tunupa a Urubamba, on hem pogut gaudir d’un molt bon buffet. El menjar era de qualitat i el lloc molt bonic.
Per cert! De veí teniem un petit colibrí verd.
L’última parada del tour al Valle Sagrado ha sigut a Ollantaytambo, considerada la ciutat inca vivent. Allà hi hem pogut veure unes impresionants ruines inques.
Després d’haver pujat fins a dalt de tot (després d’un dinar buffet i a bastants metres d’altura) hem pogut veure el magnífic Temple del Sol. Consta de 6 monòlits enormes extrets de la muntanya del davant i transportats fins aquest punt. M’encantaria viatjar al passat i veure per un foradet com pujaven aquestes pedres de més de 20 tones per les muntanyes.
Després de veure les ruines de Ollantaytambo hem anat fins l’estació de tren per rebre els bitllets fins a Machu Picchu Pueblo. Com eren les 15h i fins les 19h no sortia el nostre tren hem tornat cap el centre per recórrer una mica la ciutat inca. Els carrerons estrets sobre murs inques ens han agradat molt:
Per fer temps hem anat al Restaurant Chucho on hem llegit que hi feien molts bons cocktails amb un destil.lat de canya de sucre artesanal.
Cap a les 18h hem anat de nou cap a l’estació on ens ha caigut un xàfec monumental. El temps als Andes és una bogeria! En cosa de 5 minuts pots passar de tenir molta calor i anar amb màniga curta a sensació tèrmica 0 graus i anar amb samarreta tèrmica, forro polar i anorac. Sense exagerar! S’ha d’anar vestit com una ceba i treure i posar capes. Més una capalina sobretot en època de pluges.
El tren cap a Machu Picchu Pueblo ha sortit molt puntual. Nosaltres haviem comprat els bitllets per internet des de Barcelona amb Perú Rail. Només hi ha Perú Rail i Inca Rail amb preus i horaris bastant similars. Nosaltres vam triar la categoria Vistadome (tren panoràmic) ja que estava d’oferta però obviament a les 19h ja era tot fosc xD. De fet, de lo que plovia hem tingut goteres fins i tot.
Després de 43km i quasi dues hores hem arribat a Machu Picchu Pueblo / Aguas Calientes. Ens hem comprat unes empanades i cap a l’hotelet a descansar que demà és el dia de visitar el Machu Picchu! Esperem que tinguem sort amb el temps :-)!
Fins la propera!
#SomriuQueLaVidaVola
Següent blog: Machu Picchu
2 Comments
Quina bona pensada quedar amb la Mire i el Gerard per compartir uns dies de viatge!!!
Aquests pobles tots son molt acolorits i acollidors,
Les terresses que estudiant la influència, en la genètica ,de la alçada i exposició al sol , interessant encare que dubtòs.
Tots els àpats crec q ben triats …i llàstima del temps tant variant, encare q també té el seu encant i diversió… i arriba el dia “estrella”, pujada al Machu Picchu, descanseu per anar relaxats i expectants.
Gràcies Anna i David. ❤️❤️
Pingback: Arribada a Cusco – Diari de Perú 🇵🇪 – # Somriu Que La Vida Vola