Kyoto (Dia 1) – Diari de Japó 🇯🇵

Konichiwa!!

Avui hem agafat el tren a primera hora per anar d’Osaka a Kyoto. Hem anat amb la Tokaido-Sanyo Line per 5€.

Al arribar a Kyoto hem anat a deixar les maletes a l’hotel Sakura Terrace per poder començar la nostra ruta ben còmodes.

Amb metro hem anat fins a Keage Station i des d’allà ens centrarem en la zona del nord de Higashiyama.

La primera parada ha sigut el temple Konchi-in, un temple zen petitó però amb uns jardinets de pedra preciosos.

Després hem seguit cap a Nanjen-ji, un dels temples zen més important de Kyoto, el qual té una porta gegantina (San-mon) i un aqüeducte on molts turistes s’hi feien fotos. 

Hem pujat muntanya amunt a veure un parell de temples més. El primer era el Kotoku-an, un subtemple del Nanjen-ji. I encara més cap a les muntanyes, el Nanjen-ji Oku-no-in, ens ha encantat! Un petit temple en mig de la natura i envoltat d’una cascada. Els monjos practicaven el misoji, que es tracta de purificar-se amb aigua freda.

Després hem seguit a Eikan-dō, un altre temple que ens ha agradat molt. En aquest ens hem hagut de descalçar per poder entrar i fer una visita una mica diferent. A molts pocs temples s’hi pot entrar, només es veuen per fora. Hem vist varies habitacions i zones per a resar però no es poden fer fotos. Els jardins estan tots molt ben cuidats i els arbres ja comencen a agafar els colors de tardor. De fet, és un dels destins principals per veure els colors de tardor.

Hem fet una paradeta per dinar i agafar forces a un petit restaurant de dos avis japonesos quasi centenaris (Restaurant Rorian). El David per fi ha provat el Ramen! L’arròs amb curri també estava molt bo:

Després de dinar hem anat a agafar el Passeig de la Filosofia (Testugaku-no-Michi), un caminet pintoresc al costat d’un canal que durant la primavera és especialment visitat per la floració dels cirerers. Es diu així perquè un filòsof japonès, Nishida Kitaro, el recorria diàriament.

En aquest passeig, el David ha trobat una màquina expenedora de gelats!! El que ve ara us ho podeu imaginar…

Després hem anat fins al temple Honen-in, també petitó però molt bonic. Els monjos fan unes muntanyetes de sorra que són absolutament perfectes i canvien els relleus de sobre segons l’estació de l’any. Les teulades tenen molsa i fa que tinguin colors molt especials.

L’última parada de la zona del Nord de Higashiyama ha sigut el temple Ginkaku-ji, el temple de plata, tot i que mai es va arribar a cobrir de plata. Aquí hi havia milers de turistes! No ens ha agradat tant com altres temples que hem vist durant el dia per la quantitat de gent que hi havia.

Al acabar hem baixat en bus cap al centre i després en metro fins a l’hotel a descansar una mica. Ja haviem caminat més de 10 km! Ah, i hi ha poquíssims llocs per seure i descansar.

Cap a les 18h ja hem arrencat de nou per anar cap a Pontocho, un carreró molt estret al costat del riu Kamo, conegut per les llanternes tradicionals que decoren els restaurants de cuina kaiseki i cases de te. Aquests restaurants són molt exclusius i cars, fins i tot alguns només s’hi pot anar amb referència.

Després hem creuat el riu Kamo per anar al barri de Gion, el barri famós de geishes. Passejant pel carrerons ens n’hem creuat una. Les geishes i les maikos (aprenents de geishes) són artistes tradicionals japoneses que es dediquen a entretenir els convidats amb actuacions artístiques i culturals. Aquí també hem vist molts restaurants d’aquests bastant selectius i quasi tots posa que només tenen la carta en japonès i que només serveixen en japonès. Vaja, que no volen turistes.

Un cop fet el passeig ens hem posat com a objectiu sopar Unagi (anguila). Hem trobat un lloc molt ben valorat que es deia Sumiyagura i hem anat cap allà. Al veure que estava a un centre comercial no ens ha fet molta gràcia, però al veure que hi havia cua per entrar ha sigut una bona senyal. Hem pogut veure com cuinen l’anguila:

Ens han fet veure un video a Youtube de com menjar el Hitsumabushi, que consta d’un plat d’arròs amb anguila, condiments i una sopa. Jo m’he demanat Unaju, que és simplement la base d’arrós amb anguila per sobre. Que bo que estava!!

Ja sopats, hem tornat cap a l’hotel a escriure el blog i a descansar que demà tocarà matinar per segui explorant Kyoto! Ahir vam caminar 13,2 km i avui 16,2 km… quines caminates!

#SomriuQueLaVidaVola !