Nikko – Diari de Japó 🇯🇵

Bon dia!

Avui tornem a marxar de Tòquio per anar d’excursió cap a Nikko. Nikko és una ciutat al nord de Tòquio famosa pels seus espectaculars temples i per estar enmig de naturalesa. Ha estat un centre espiritual durant segles, i avui és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi ha una frase que diu “No diguis que alguna cosa és bonica fins que no hagis vist Nikko”.

Avui també hem optat per agafar una excursió privada a través de Get Your Guide, ja que en transport públic tardàvem més de 3 hores en arribar.

En Junaid ens ha passat a buscar per l’hotel i en dues hores i mitja ja estàvem per la zona de Nikko.

La primera parada ha sigut el pont de Shinkyo. És un vermell que travessa el riu Daiya i es va construir l’any 1636, tot i que s’ha reconstruït diverses vegades. Es considera un dels “Tres Ponts més bonics del Japó”, i antigament només l’emperador i els monjos tenien permís per creuar-lo.

D’allà hem anat caminant cap a la zona dels temples. Hi ha el temple Rinnoji, el santuari Toshogu, el jardí Shoyo-en entre d’altres. Com no teníem temps il.limitat hem triat entrar al Santuari Toshogu ja que és el més famós de Nikko. L’entrada és la més cara de qualsevol temple / santuari que hem visitat al Japó (1.600 yens).

És el mausoleu del gran senyor de la guerra Tokugawa Ieyasu (1543-1616), fundador del shogunat Tokugawa, que va governar el Japó durant més de 250 anys, fins a la Restauració Meiji el 1868. 

Aquest santuari té moltíssima decoració, colors daurats, colors brillants i detalls increïbles. És molt diferent all minimalisme del xintoisme tradicional.

La porta Yomeimon és una de les estructures més famoses del santuari, anomenada la “Porta de la Llum del Sol” per la seva magnificència. Té més de 500 escultures, incloent-hi animals mitològics, figures de la literatura xinesa, i escenes simbòliques. La porta és tan bonica i té tants detalls que també se l’anomena Higurashi-no-mon, que significa “la porta on podries mirar tot el dia”.

Un altre punt rellevant són els Tres Micos Savis com els del Whats App, que representen el proverbi “no veure el mal, no escoltar el mal i no parlar el mal”.

També hi ha el Gat Dormint, el qual es troba en una llinda de fusta i es diu que simbolitza pau i seguretat. Es diu que, sota la protecció de Tokugawa Ieyasu, fins i tot els animals poden dormir tranquils jeje.

Hem pogut entrar al saló principal del santuari però allà no s’hi poden fer fotos.

Per cert, els colors dels arbres són brutals! Just hem agafat una setmana on hi ha des de verds, grocs, taronges i vermells!

Després dels temples hem anat a Kanmangafuchi Abyss, que no estava dins l’itinerari però al saltar-nos un parell de turistades hem demanat al conductor que ens portés a algun lloc especial. És un caminet a la vora del riu on hi ha 70 estàtues de Jizo, la deïtat budista protectora dels nens, els viatgers i les ànimes dels difunts. Les estàtues estan vestides amb gorres i pitetes vermells, que els visitants col·loquen com a ofrena i protecció. Ens ha semblat molt xulo!

Després hem pujat cap al llac Chūzenji, on hem vist la cascada Kegon, una de les cascades més famoses del Japó, amb una alçada d’aproximadament 97 metres. Sorprenentment, es paguen 600 yens per baixar en un ascensor uns 100 metres d’altura. Segons un cartell, l’ascensor es va construir el 1930. Les vistes de la cascada són molt xules:

Hem anat a dinar al restaurant Tarō al costat del llac Chūzenji. Un restaurant molt curiós on hem dinat molt bé:

Jo he demanat una pizza chicken teriyaki que també tenia alga nori per sobre, la pizza més rara que he menjat mai però estava molt bona.

Després hem anat a fer un passeig pel llac Chūzenji abans de tornar cap a Tòquio.

Per la tarda hem anat a fer un volt per Shibuya. Shibuya segurament us sonarà ja que és la cruïlla més concorreguda del món.

Just davant de l’estació de Shibuya també hi ha l’estàtua de Hachiko, el gos que va esperar el seu amo després de la seva mort durant deu anys. Quan vaig ser a Tòquio el 2015 ja m’hi vaig fer una foto, però avui he hagut de fer cua!

Shibuya és un barri ple de vida, amb molts centres comercials, restaurants i vida nocturna. Només a la botiga de MUJI de 6 plantes m’hi he estat una bona estona!

Al cente comercial Parco també hi ha una planta amb la botiga de Nintendo i Pokemon.

Avui hem sopat hamburguesa, després de tant sushi ens venia de gust!

Demà seguirem visitant Tòquio!

#SomriuQueLaVidaVola !

Següent blog:

Tokyo (Dia 2) – Diari de Japó 🇯🇵