Bon dia!
Avui primer dia complet a Tòquio. Hem comencat ben aviat al matí amb un esmorzar al Starbucks de Kabukicho Tower. Després hem agafat el metro fins el mercat de Tsukiji. Fins al 2018, al mercat de Tsukiji s’hi feia la famosa subhasta de la tonyina. Jo recordava haver-hi anat amb la Yuki. Ara el mercat de Tsukiji és un mercat a l’exterior amb tot tipo de parades, no només de peix.
La veritat que una mica turístic!
D’allà hem anat caminant fins al Parc Hamarikyu, el qual costa 300 yens / persona (menys de 2€). És un parc enorme tot envoltat d’aigua. Va ser creat al període Edo (1603 – 1868) com un jardí privat per a la família Tokugawa, els shoguns que governaven en aquell moment. Té jardins de flors i també estanys d’aigua salada, que es nodreixen de la marea de la badia de Tokyo.
Hem fet un passeig pel barri de Ginza per agafar el metro direcció Sensoji. El Temple Sensoji, situat a Asakusa, és el temple budista més antic i famós de Tokyo, amb més de 1.300 anys d’història. Segons la llegenda, va ser construït després que dos pescadors trobessin una estàtua de la deessa de la compassió, Kannon, al riu Sumida.
L’entrada principal al temple és la Porta Kaminarimon (Porta del Tro), la qual té una enorme llanterna de paper vermella (símbol icònic de Tòquio) i al deu dels trona i del vent a cada costat.
Al passar per sota la gran llanterna comença el carrer Nakamise-dori, ple de botigues de souvenirs i dolços tradicionals (i de gent també!).
Abans d’acostar-nos al temple hem predit el nostre futur amb l’Omikuji. En alguns temples o santuaris, pots pagar una petita quantitat (100 yens per exemple) i agafar un omikuji. Cal sacsejar un recipient de fusta fins que en surti un bastonet amb un número o símbol. Aquest número correspon a un calaix on trobaràs el teu omikuji. El meu ha sortit el número 90 i The Best Fortune!
Les prediccions cobreixen àrees com la salut, l’amor, el matrimoni, la feina i altres aspectes de la vida. Si el teu omikuji té una predicció positiva, el pots guardar com a amulet de bona sort. Si la predicció és negativa, es lliga a un suport al mateix temple amb l’esperança que la mala sort es quedi allà i no t’acompanyi.
Com a molts temples hi ha un gran cremador d’incens a la porta. Els visitants poden comprar incens, encendre’l i posar-lo al cremador. Després es dirigeixin el fum cap a ells mateixos amb les mans ja que es creu que ajuda a “curar” parts del cos o portar bona sort. Avui fins i tot hi havia una dona posant el gos al costat de cremador.
Ja marxant cap al nostre següent destí hem parat a fer algun mos. Primer un Tako Senbei, una galeta gegant de pop.
Després una especie de pollastre arrebossat que també estava molt bo.
Hem caminat una bona estona fins al Parc Ueno, un dels parcs més grans i antics de Tòquio, situat al districte de Taito. És famós tant pels seus jardins com per la quantitat de museus que té voltant. També hi ha el zoo i varis temples.
Fins i tot els lavabos públics es deien “Ueno Toilet Museum”. He fet una foto per dins:
Direcció a Akihabara hem passat pel carrer Ameyoko (Ameyoko Shopping Street) on estava ple de botigues de menjar majoritàriament amb gent local. Hem parat a un que tenia molta cua per dinar. Tot i que 0 glamurós i 0 higiènic, estava molt bo. El lloc es deia Minatoya.
Després d’omplir la panxa hem anat cap a Akihabara, el barri de Tòquio conegut com el centre de l’electrònica, la cultura otaku (aficionats a l’anime i el manga) i els videojocs.
Hem anat al Super Potato (ideal pels amants dels videojocs retro) i ens ho hem passat bomba jugant al Street Fighter amb una màquina arcade.
Fins i tot els dolços porten cares de personatges anime.
Hem fet una parada al Starbucks abans de fer l’última parada a la zona de Akihabara: Yodobashi Camera. Un super centre comercial ple d’articles de tecnologia, joguines i tot el que us pogueu imaginar. Hem fet algunes compres, entre elles washi tape, el “celo” japonès que és de colorins o amb dibuixets. N’hi havia tantíssims!
Al acabar les compres hem agafat el metro direcció Shinjuku on tenim el nostre hotel. Avui per sopar hem anat a sopar sushi al restaurant Shokuno Hanamichi.
Després de sopar hem fet una parada al 7 Eleven per comprar algun geladet i l’esmorzar de demà. Toca llevar-se aviat per anar a veure el Mount Fuji. Distància caminada avui: 17km.
#SomriuQueLaVidaVola !
1 Comment
Pingback: Tokyo (Dia 2) – Diari de Japó 🇯🇵 – # Somriu Que La Vida Vola