Abu Dhabi 🇦🇪

Bon dia!

Avui ha sigut el nostre dia per visitar Abu Dhabi en el “stopover” cortesia d’Etihad.

Com us comentava ahir, teníem dos reptes: el Ramadà i que és divendres (com el nostre diumenge). Hem començat el dia esmorzant a una de les poques cafeteries que estaven obertes (Le Cafio Cafe). Hem fet unes torrades healthy i uns cafès molt bons.

Després d’esmorzar hem començat la nostra ruta. La primera parada ha sigut la zona del Qasr al Hosn i la House of Artisans. El Qasr al Hosn és el fort més antic d’Abu Dhabi, construit el 1761 com a torre de vigilància per vigilar l’únic pou d’aigua dolça de l’illa.

Hem estat fent una volta per fora, ja que com era d’esperar, estava tot tancat fins les 19:00.

Després volíem agafar unes bicis i fer tot el passeig marítim (La Corniche) en bici fins al The Founder’s Memorial, però no hem trobat bicis. A la platja quasi no hi havia ningú.

Un taxi ens ha acostat a The Founder’s Memorial, un monument dedicat al Sultan Sheikh Zayed, el fundador dels Emirats Àrabs Units.

Aquesta mega escultura respresenta la cara de Sheikh Zayed amb més de 1.000 plaques de metall penjades. Bueno, això ens en hem enterat després així que a la foto doncs no hi veureu cap cara jeje.

Realment no hi havia gairebé ningú pel carrer i el David bebia aigua d’amagat.

Hem passat caminant per la porta de l’Hotel Emirates Palace, on hi hem tornat més tard a dinar.

La següent parada ha sigut el Qasr al Watan, el Palau Presidencial dels Emirats Àrabs Units. L’entrada es pot comprar online (65 AED) o a taquilla (75 AED).

Després de passar un control de seguretat, et pugen a un minibús fins la porta del palau.

El lloc és realment impresionant:

Però quan entres dins, encara és més al.lucinant!

Llegir llibres en aquest Palau pot ser un esport de risc.

Els exteriors també són molt bonics, amb fonts, mosaics, jardins i vistes al “skyline” d’Abu Dhabi.

La següent parada ha sigut l’Emirates Palace Hotel, on hem arribat després d’una caminadeta sota el solet. És un dels hotels més luxosos de tot el món, té 7 estrelles!

Fins i tot té una platja privada:

Aquest hotel també és conegut per tenir una cafeteria a un saló daurat on serveixen un cafè amb or de 24 kilats.

I bueno, com ahir vam sopar bueno-bonito-barato doncs avui ens podiem permetre compartir un cafè amb virutes laminades d’or.

L’or comestible ha de ser d’alta puresa, i el de 24K és el més utilitzat ja que és quasi pur, sense impureses que puguin fer mal. Passa per un procés de laminació abans de que el certifiquin per ser comestible. Lo dolent és que el cos humà no digereix ni absorveix l’or, així que acabarà a les aigües residuals d’Abu Dhabi o de Kuala Lumpur.

Hem aprofitat per demanar unes focaccies així ja teniem el dinar solventat. Només en llocs així serveixen menjar durant el dia.

Després d’omplir la panxa de menjar, cafè i or, ha tocat pagar. El cafè amb virutes d’or ha costat 90 AED (22,50€), quasi com tota la resta del dinar.

Després de l’Emirates Palace hem agafat un taxi cap a l’hotel per fer una parada de mitja horeta abans d’anar a visitar la Gran Mesquita Sheikh Zayed, una de les més grans i impresionants del món.

El taxista que ens ha portat de l’hotel a l’entrada de la Mesquita ens havia deixat davant de l’entrada per turistes. Nosaltres no ens hem donat compte i hem anat caminant cap a la Mesquita seguint a tothom. Un cop davant, anàvem a passar el control de seguretat i un home m’ha demanat que em tapés el cap i els braços. S’ha donat compte que no erem d’aquí i ens ha dit que estàvem entrant per l’accès dels que venen a resar. Quina patinada XD.

Hem tornat enrere fins l’entrada de turistes que és sota terra. Si mai veniu, heu d’entrar per aquí.

Al baixar les escales mecàniques ens hem quedat de pedra. Sota la mesquita hi ha un centre comercial amb moltíssimes botigues i fins i tot un Mc Donalds!

Hem anat seguint les fletxes que dirigien a la mesquita fins l’entrada. Les entrades de la mesquita són gratuites i es poden reservar online aquí.

Hem passat un control de metalls i després d’uns quants passadissos ja hem arribat a la mesquita. Allà ens hem juntat amb tots els que anaven a resar. Així que si haguéssim passat per l’entrada principal ens hauriem estalviat una bona volta.

Per entrar s’han de seguir els modals, que són bastant estrictes per les dones.

El David m’ha fet un video mentre em preparava per entrar.

La Gran Mesquita Sheikh Zayed es va construir entre el 1996 i el 2007 i també està dedicada al primer president i fundador dels Emirats Àrabs Units (Sheikh Zayed bin Sultan Al Nahyan).

Hem tingut molta sort al poder entrar dins, ja que just anàven tancant pels visitants just darrera nostra per preparar-se per les pregàries del vespre que apart coincideix amb el dejuni (Iftar). Us podeu imaginar com estava la Mesquita sent un divendres (el dia més sagradat pels musulmans + Ramadà). Fins a 55.000 fidels hi poden anar a resar conjuntament.

Hem pogut entrar a la sala principal de pregària, on hi ha l’alfombra més gran del món feta a mà (5.700m2) i una llum de cristall de les més grans del món. Fet a Alemanya amb milions de cristalls Swarowski que pesa 12 tones.

Al sortir hem passejat per l’exterior que també és molt bonic.

Després volíem anar al Wahat Al Karama, un mirador molt bonic per veure la Mesquita amb la posta de sol. Ens ha costat trobar la manera, ja que just arribaven milers i milers de persones a resar i anàvem contra corrent. Si mai hi voleu anar, heu d’aconseguir sortir per la Gate 5 i creuar el “Pedestrian Bridge).

La posta de sol ha sigut màgica!

La següent parada ha sigut el Souk Qyriat Al Beri, un mercat tradicional molt aprop de la Mesquita. Hem fet una volta però no hi havia molt ambient.

Així que hem agafat un taxi fins al Iceberg Café and Grill per sopar bueno-bonito-barato com ahir. Per compensar el cafè, es clar.

I això és tot per avui! Quasi 20.000 passos i més de 13 km!

Demà ben aviat marxem cap a l’aeroport per agafar el vol cap a Malàsia.

En conclusió, val la pena aprofitar el “stopover” a Abu Dhabi per conèixer la ciutat, ja que al tenir les nits d’hotels gratuites només pagues el transport i el menjar.

Fins demà!

#SomriuQueLaVidaVola!