Georgetown (Dia 3)

Bon dia! Últim dia a Penang!

Després d’esmorzar tranquil·lament al nostre apartament, ens hem preparat per seguir descobrint la ciutat. El sol picava amb força des de primera hora del matí. Amb molta crema solar i aigua a la motxilla, hem agafat un Grab fins al centre històric per començar el nostre recorregut del dia.

La primera parada ha estat la Peranakan Mansion, una mansió espectacular que ens ha transportat a una altra època. Aquesta casa és un reflex de la vida luxosa de la comunitat Peranakan, que són els descendents dels primers immigrants xinesos que es van establir al sud-est asiàtic i van adoptar influències malàies en la seva cultura. La casa va pertànyer a un ric comerciant xinès i ha estat restaurada per mostrar com vivia aquesta elit mercantil.

L’entrada ha costat 25 ringgits per persona i incloïa un tour guiat de 30 minuts en anglès, que la veritat ha valgut molt la pena. El nostre guia Stanley era molt simpàtic i ens ha explicat moltes curiositats sobre la casa, la història i els seus detalls decoratius, que combinen influències xineses, europees i malàies.

Una de les coses més curioses ha estat el llit nupcial, sota el qual hi posaven un gall i una gallina la nit de noces. Segons la tradició, si al matí primer sortia el gall, la parella tindria un fill, i si sortia la gallina, una filla. Tot plegat una superstició força peculiar!

El llit és super petit perquè es casaven quan eren molt petits.

Un altre detall impactant han estat les sabates diminutes que posaven a les nenes des de petites. Això no només els deformava els peus, sinó que moltes d’elles morien molt joves a causa de les infeccions i les complicacions derivades. Una tradició cruel que per sort va desaparèixer amb el temps.

Per últim, ens han ensenyat una col.lecció molt extensa de joies. Un conjunt fet amb plomes d’ocell ens ha encantat. Semblaven pedres precioses en comptes de plomes reals. Un autèntic tresor!

Després de la visita, hem seguit explorant el centre de Georgetown, aquesta vegada amb l’objectiu de trobar alguns dels murals que no havíem vist el primer dia. El Street Art de Penang ens xifla, ja que combina pintures amb elements reals.

El primer que hem trobat ha estat “Brother and Sister on a Swing”, un nen i una nena en un gronxador, pintats sobre una paret desgastada amb una estructura real de ferro que fa que la imatge cobri vida.

Seguint el recorregut, hem trobat el mural “Boy on a Motorbike”, que mostra un nen mirant enrere mentre seu sobre una moto real encastada al mural.

El David també volia trobar els Gatets a la finestra, i els hem trobat! Part de la finestra és real. El braç esquerra del David no és real, és l’efecte 0,5 de la càmara jaja!

Al costat dels gatets hem vist el “Boy on a Chair”, un nen que sembla que intenta arribar a alguna cosa des de dalt d’una cadira (real).

N’hem vist moltíssims però aquest ens ha semblat molt bonic (The Indian Boatman), un mural diferent dels anteriors però molt ben fet.

Mentre buscàvem Street Art ens hem topat amb Jetty 35, un carreró ple de botigues alternatives i artesanies molt interessants. Una sorpresa amagada entre els carrerons de la ciutat!

Com feia tanta calor hem fet una parada al restaurant Hummus per fer un brunch. Els smoothies de fruites eren espectaculars i la torrada amb alvocat, ous i bacon també molt bona.

Amb la panxa plena i forces recuperades, hem continuat passejant pels carrers de Georgetown.

L’última parada pel centre ha estat la famosa Blue Mansion (Cheong Fatt Tze Mansion). Com que l’edifici funciona com a hotel, només es pot veure pagant un tour per veure una petita part de la casa. Hem decidit que no valia la pena esperar per entrar.

Hem tornat a l’allotjament a descansar una estona i posar l’última rentadora per seguir el viatge amb la roba neta.

Hem acabat el dia amb una experiència única, hem visitat The Top, el gratacels més alt de Penang. L’entrada és bastant cara pels preus d’aquí (uns 16€ per persona). Des de dalt, les vistes de la ciutat i de la península de Malàsia són espectaculars. Hem arribat just a temps per fer l’experiència de caminar per fora de l’edifici a la planta 65 amb un arnès, a una altura de quasi 250 metres! No ens ha fet gaire impresió, sembla que no tenim por a les altures.

Des d’allà hem vist com s’acostava la tempesta des de l’altra banda de Penang (península).

A la planta 68 hi ha un altre mirador, però com la tempesta estava a punt d’arribar hem fet una pausa per prendre uns sucs naturals.

Per sopar hem triat un restaurant tailandès, ja que ens venia de gust un bon Pad Thai. Tailàndia està a només 50km d’on estem. El David, després del sopar infernal d’ahir amb els fideus ultrapicants, tenia moltes ganes de compensar-ho. Tot i que ens han dit que no era “spicy” picaven una miqueta, però ens ho hem acabat tot.

Hem tornat a l’allotjament a fer les maletes per tenir-ho tot preparat per demà al matí. Demà ens espera un dia llarg de trasllats: primer Grab fins l’aeroport de Penang, agafarem un vol fina a Kota Bharu, després un trajecte en cotxe o bus fins el port de Kuala Besut i finalment un barco o barca fins a les illes Perhentian.

Georgetown ens ha semblat una ciutat fascinant, mix total de cultura xinesa, malaia, india, europea i peranakan (xina-malaia) sobretot per ser un port comercial important els últims segles. A nivell d’arquitectura, gratacels conviuen amb cases colonials britàniques i temples xinos, hindus i mesquites malaies. Un popurri fascinant.

#SomriuQueLaVidaVola !