Kuala Lumpur (Dia 2)

Bon dia!

Avui ens hem despertat a Kuala Lumpur, a l’apartament de Ceylonz Suites, a la planta 23A.

Com us deia ahir, a Georgetown casualment també estàvem a la planta 23A. Hem descobert que aquí no fan servir el número 4 per superstició, així que, en realitat, estem a la planta 24. També hi ha planta 3A 13A etc.

Després de tants dies esmorzant al Bubu Resort, avui hem trobat a faltar aquell bufet. Ha tocat esmorzar un Nescafé d’ampolla i unes galetes, improvitzant una mica.

La primera parada del dia ha sigut les Batu Caves, un dels llocs més icònics de Kuala Lumpur. Hi hem anat amb Grab. Ja des de lluny es veu la gegantina estàtua daurada de Murugan, el déu hindú, que dóna la benvinguda als visitants.

El trànsit ja ens deia que hi hauria molta gent, moltíssima! Sobretot famílies índies, que venien a fer ofrenes i oracions. Feia un sol de justícia, i la pujada de les 272 escales de colors fins al temple ha sigut intensa. Això sí, hem comprovat que encara estem en forma, perquè hem pujat sense parar! Hi havia gent pujant de genolls…

Un cop a dalt, hem entrat a la cova principal, on hi ha el temple. L’espai és espectacular: una cova gegantina amb un forat al sostre per on entra la llum. Tot i això, ens ha donat la sensació que els turistes els cridava més l’atenció els micos que roben menjar als turistes despistats.

Després de visitar el temple, hem fet la baixada (amb una xafogor brutal) i hem tornat a agafar un Grab cap a la següent parada, Little India!

Aquí, cap turista. Només gent local fent la seva vida diària. Ens ha sorprès veure que semblava que haguéssim canviat de país: decoració, olors, música, botigues…

Hem decidit parar a esmorzar en una cafeteria índia molt autèntica.

M’ha costat decidir-me entre tantes pastes diferents i que no entenia res. Així que he triat unes pastes a l’atzar i dos sucs de mango frescos. Trobarem tant a faltar aquests sucs!

Després d’aquesta immersió a Little India, hem anat cap a les Torres Petronas, que des del 1998 al 2004 van ser l’edifici més alt del món (452 metres d’altura).

Des del KLCC Park hem fet la foto típica amb les torres de fons i hem intentat passejar una mica, però la calor era insuportable.

Així que hem acabat entrant al Suria KLCC, el centre comercial situat sota les torres, aprofitant l’aire condicionat.

L’objectiu principal aquí era trobar unes bambes pel David, així que hem anat de botiga en botiga. Després de fer una volta, ens hem adonat que totes les botigues de bambes eren de marca i col·leccions noves (Nike, Adidas, Puma, Under Armour…), així que li hem preguntat a ChatGPT si hi havia alguna botiga multi marca aprop.

Ens ha recomanat un centre comercial just a l’altra vorera, i l’ha clavat! Hem buscat la botiga Original Classic i ens hem trobat una botiga gegantina plena de milers i milers de bambes. Crec que mai havíem vist tantes bambes juntes en un sol lloc!

Després de mirar i remirar, el David ha trobat unes Nike super xules (bueno- bonito-barato!). Li han agradat tant que ha marxat amb les bambes posades.

Just al mateix centre comercial hem vist un restaurant de sushi (Sushi Zanmai). Ens hem mirat i hem pensat el mateix: quant temps sense menjar sushi! Així que hem aprofitat l’ocasió.

El menjar ens ha agradat molt, però el més divertit era el robot que portava els plats a les taules! Ens feia gràcia veure’l anar amunt i avall i quan es movia sonava la cançó del Doraemon!

Després de dinar, hem tornat a descansar a l’apartament. Hem decidit pujar a veure l’infinity pool, però just en aquell moment s’acostava una tempesta. I quina tempesta! Ha caigut un bon xàfec tropical, així que hem hagut de deixar la piscina per un altre moment.

Cap a les 18:30 hem sortit a fer uns còctels i a sopar al restaurant Poblano. Hem començat amb uns mojitos deliciosos i hem demanat unes braves i unes quesadilles. Teòricament no havien de picar, però com era d’esperar… picaven!

Al costat teníem unes noietes molt simpàtiques que portaven una màquina d’aquestes que imprimeixen fotos instantànies. Ens han fet una foto de record!

Abans d’anar a dormir hem pujat fins a la planta 39 per gaudir de les vistes del skyline de Kuala Lumpur de nit. Una manera espectacular d’acabar el dia!

Demà és el nostre últim dia a Kuala Lumpur i a la nit ja comencem el viatge de tornada a Barcelona. Això s’acaba… però encara queda un dia per aprofitar!

#SomriuQueLaVidaVola !!