Sandakan 🇲🇾

Bon dia!

Avui el dia ha començat MOLT aviat. L’alarma ha sonat a les 4. No sé a qui se li passa pel cap agafar vols a les 6 del matí (jeje). Per sort hem dormit a l’hotel de la mateixa terminal i en 10 minuts ja estàvem a les portes d’embarcament. L’aeroport de Kuala Lumpur és bastant kaòtic, les senyals no estan gaire ben logrades i és bastant perdedor. No havíem de facturar maletes perquè anem amb maleta de mà + motxilla. Abans de passar el control de seguretat ens ho han pesat i passava de 7kg tot junt, així que hem hagut d’anar a un mostrador a afegir les motxilles a la reserva. Pels propers vols intentarem ja tenir-ho afegit per no haver de passar per cap mostrador.

Els vols interns amb Air Asia ens van costar 115€ per persona, 4 trajectes (KL – Borneo / Borneo – KL – Penang / Kota Bharu – KL) ! Ni 30€ per vol. Per això que afegir les motxilles no és gran problema. Un vol intern entre Penang i Kota Bharu el farem amb una altra companyia perquè els horaris ens quadraven millor.

Després d’una gran patejada, hem arribat a la porta d’embarcament, avui sense molt marge. Cafè per emportar al 7 Eleven i seguim. Abans de les 6 del matí ja havíem caminat 2km.

El vol fins a Sandakan a l’illa de Borneo ha durat una mica menys de 3 hores. Sandakan forma part de la regió de Sabah, una de les dues regions de Borneo que pertanyen a Malàsia. L’altra és Sarawak, que té una extensió similar a tota la península de Malàsia. Entre aquestes dues regions hi ha el país de Brunei amb capital Bandar Seri Begawan, i al sud, l’altra part de l’illa de Borneo, forma part d’Indonèsia.

Foto plano Borneo

Vam afegir Borneo a la nostra ruta per gaudir de 5 dies de naturalesa. Si som afortunats potser podrem veure orangutans en llibertat, “sun bears” i dormir en una illeta on hi van a posar els ous les tortugues verdes i Hawksbills.

A l’arribada a Sandakan, hem hagut de passar un altre cop control d’immigració i ens han sellat el passaport. Es veu que tan Sabah com Sarawak tenen les seves propies lleis d’immigració.

Hem agafat un Grab (l’Uber d’aquí) per anar fins al nostre hotel a deixar les maletes. Fa una xafogor increíble! Ens hem posat crema solar i hem anat a investigar una miqueta la ciutat de Sandakan (ciutat molt petitona).

Només davant de l’hotel tenim aquesta preciositat:

Ben aviat hem vist que per aquí pocs turistes passen. Ens sentíem bastant observats en tot moment.

Hem entrat al Mercat Local a fer un volt.

Després hem anat al Mercat dels Diumenges que posen al mig del carrer. Ens ha sorprès molt el preu de la roba (1€-2€ la peça) i la quantitat de musulmans i nenes petites amb el vel.

Feia tanta calor i xafogor que hem entrat al centre comercial de davant l’hotel a refugiar-nos.

Les botigues són totes d’aquest estil:

Ja ben bé era l’hora de dinar quan ens hem donat compte que seria molt complicat trobar un lloc per dinar pel tema del Ramadà. Així que al David li ha anat perfecte per acabar dinant al… Mc Donalds!

I aquesta ha sigut la primera safata, després n’ha vingut una segona!

Això si, els musulmans tenen totalment prohibit menjar o beure als restaurants McDonalds durant el Sawn (dejuni).

Per cert, la sopeta que m’he demanat estava boníssima. Com un arrós bullit amb pollastre i alguna espècie. Tot i que per combatre la calor no ha sigut la millor idea.

Després de dinar ja hem pogut entrar a l’habitació i hem necessitat tancar els ulls 20 minuts.

A la una ja hem anat cap a Sepilok, a on hi ha el Bornean Sun Bear Conservation Centre i el Sepilok Orang Utan Sanctuary.

Hi hem anat en Grab per 32 rinngits, uns 7€ (està a 40 min de Sandakan).

Al Bornean Sun Bear Conservation Centre es dedica a la conservació i rehabilitació dels óssos malais de Borneo que han estat rescatats de situacions de captivitat o explotació. Molts els tenien il·legalment com a mascotes. Aquí aprenen a sobreviure en la natura, treballant habilitats com buscar aliment o escalar arbres. L’entrada val 50 ringgits per persona.

Els hem pogut veure de molt aprop i en aquest moment estàvem completament sols. Un ós ha començat a escalar un arbre altíssim i s’hi ha posat bé per fer una becaina:

La següent parada ha sigut el Sepilok Orang Utan Sanctuary, un dels centres de rehabilitació d’orangutans més coneguts del món. L’entrada costa 30 ringgits i s’hi ha d’anar en els moments d’alimentació. Dues vegades al dia (10h i 15h) un cuidador deixa en una plataforma menjar, i els orangutans que volen, van a menjar. Pot ser que no en vagi cap o que n’hi vagin uns quants. És per això que tot i que ho tenim previst per d’aquí un parell de dies i hem volgut anar avui també per si decàs.

Després de caminar per unes passarel.les de fusta per la selva s’arriba al punt d’observació on no es pot parlar ni portar res (només el mòvil per si vols fer alguna foto).

Abans de les 15h ja s’ha apropat un orangutà amb la seva cria, i quan ja els hi han deixat el menjar han pujat a la plataforma.

Ha sigut increíble poder presenciar aquest moment! Anaven passant els minuts i cada cop s’hi anaven apuntant més tipus de micos, però al orangutà no li feia molta gràcia.

A les 15:30 hem anat cap a la Outdoor Nursery, un espai a l’aire lliure dissenyat per ajudar els orangutans joves a desenvolupar les habilitats necessàries per sobreviure a la selva.

Després de passar per la guarderia interior i l’exterior, si ja tenen les habilitats necessàries pot ser que tornin puntualment a menjar o que ja no tornin mai més (és l’objectiu). Allà també hi ha una zona per observar-los. Aquí n’hi havia molts i jugaven entre ells que ens moríem de riure!

Molt contents amb les visites a Sepilok hem tornat cap a Sandakan. Hem fet un suc de síndria, una dutxa i hem anat a fer el Iftar (el menjar amb el que els musulmans trenquen el dejuni) al restaurant de l’hotel. A les 6:21 començava el Iftar així que hem volgut arribar una mica abans per avançar als musulmans. El que no pensàvem era que ja estarien tots entaulats i amb les taules totalment plenes de menjar. Tots eren musulmans, i el David i jo ens hem esperat religiosament a les 6:21 per començar a menjar amb tots ells.

Ha sigut una experiència molt curiosa. Tot i tenir les taules pleníssimes de menjar i begudes, ningú menjava res fins que ha sigut l’hora de fer una oració (Maghrib) i al ataque!

Finalment, bufet de postres.

I amb la panxa ben plena de menjar local, ha tocat acabar el blog i a dormir que estem derrotats!

Demà marxem cap a la Turtle Island, a uns 45 minuts de Sandakan. Allà hi passarem una nit, així que potser estarem un dia sense poder actualitzar el blog.

#SomriuQueLaVidaVola!