Lyngen Alps (Dia 2) 🇳🇴

Bon dia family!

Avui ha sigut el nostre segon dia a la zona dels Lyngen Alps, i seguim allotjats a les Aurora Fjord Cabins. La veritat és que no podríem haver triat un lloc millor per passar-hi dues nits.

De bon matí ens hem despertat amb aquestes vistes:

Hem esmorzat a l’apartament i hem sortit a explorar els poblets del voltant. Aquí, un “poble” són bàsicament 20 o 30 casetes disperses al voltant de la carretera, però a cada parada el paisatge és impressionant. I la sensació de no escoltar absolutament res, només la natura, és una experiència molt especial.

A les 11 h puntuals estàvem a casa del Tommy, de Team Lyngen.

Quan preparàvem el viatge, teníem dubtes sobre fer una activitat de dog sledding. Ens preocupava molt el tracte als animals i que fos una experiència ètica. Però aquests dubtes es van esfumar tan bon punt vam conèixer Team Lyngen. La manera com parlen dels gossos, com els cuiden i com hi conviuen transmet una confiança absoluta. Aquí els gossos són el centre de tot.

L’aventura ha començat abrigant-nos bé, perquè estàvem a –12 graus. Per sobre del meu anorac gegant, m’he posat un mono sencer i unes botes de neu. Després hem anat a conèixer els huskies un per un. Són huskies d’Alaska, tots d’una mateixa gran família, però cadascun amb la seva personalitat: alguns tranquils i carinyosos, d’altres pura energia, saltant i movent la cua sense parar.

Un a un els hem anat posant els arnesos, mentre ells esperaven impacients per començar a córrer.

Abans de sortir, tocava la classe teòrica. El trineu s’ha de saber conduir: has de mantenir l’equilibri, saber frenar, posar l’àncora… No és només deixar-te portar!

Quan ja ho teníem per mà, el Tommy ha format els tres equips. Cada gos té la seva posició concreta: alguns són bons líders, d’altres són “motor” però no volen anar davant.

La sortida és pura explosió de potència: els gossos tiben amb una força increïble i els primers segons fins i tot has de frenar. La primera volta és a tota pastilla, però després ja van més pausats. La veritat que és una experiència realment única!!

Els meus gossos líders eren els germans Lexie i Hera. Era el primer dia que lideraven junts. L’Hera ho feia perfecte, però el Lexie… cada cop que veia un tros de neu verge s’hi llençava a fer la croqueta. El Tommy, en veure que no tenia remei, ha canviat el Lexie pel Barry, el líder més experimentat, i la cosa ha anat molt millor.

La veritat és que l’experiència ens ha encantat!

Un cop acabat el recorregut, hem tornat a les seves casetes. I com abans… tots volien carícies i abraçades. Eren tan carinyosos!!

I aquesta és l’Hera, la meva “soul sister”, segons el Tommy. Diu que tenim els mateixos ulls.

Quan els hi hem tret els arnesos els hem anat acompanyant fins a cada una de les seves cases. Ells ja saben perfectament quin és el seu lloc i hi entren directes. Ens hem acomiadat d’ells, però encara faltava l’última part de l’experiència.

Hem caminat cap a la “beach” amb l’Elsa, (la gosseta CEO del Team Lyngen), que ens ha portat fins a una cabanyeta amb vistes espectaculars.

Allà el Tommy ens ha encès una llar de foc i ens ha servit un tè calent mentre xerràvem. Amb tanta xerrameca se’ns ha fet de nit!

Hem tornat cap a la casa, ens hem tret els abrics i les botes i ens hem acomiadat del Tommy. Una experiència que guardarem per sempre a la memòria!

De tornada cap a l’allotjament, ja era negra nit. Hem berenat i després hem preparat el sopar. Aquesta nit, com que el cel estava més tapat, només hem vist alguna aurora petita, però res a veure amb l’espectacle d’ahir.

Demà és ja l’últim dia del viatge! Marxarem de bon matí direcció Tromsø.

Això és tot per avui, #SomriuQueLaVidaVola!!