16.12.15
El vol d’anada cap a Tokyo amb Vanilla Air ha sigut d’aquests per oblidar. Vanilla Air és com un Ryanair però japonès. Et pesen la maleta de mà + el bolso i si pesa més de 10kg has de pagar extra. Dins l’avió NI AIGUA! Quan ens han repartit els papers per immigració i declaració de béns, m’he donat compte que no portava cap boli i li he demanat a la assistent de vol que me’n deixés un. La resposta ha sigut: 100 yens. Caca, no tenia ni yens ni els hagués pagat per escriure 4 línies. Quan han passat amb el carret de les begudes i el menjar he demanat un got d’aigua i la resposta ha sigut: 200 yens.
En fí. Amb tot això el vol ha sortit amb una hora de retard, l’hora d’arribada prevista era a les 22:10 i l’últim bus cap a Tokyo centre (a més de 75km de l’aeroport) sortia a les 23:10. Així que si arribàvem amb una hora de retard malament. Un taxi pot valdre més de 250€ així que només aterrar he ficat un cuet al cul per passar immigració, declaració d’objectes, canviar diners i arribar a la terminal de busos. Miraculosament he aconseguit agafar el bus!! Al arribar a Tokyo Station una noia i un senyor m’han ajudat a agafar un Taxi cap a casa la Yuki perquè el taxista no entenia la direcció. Molt amables! El piset on viu la Yuki és molt xulo, tot és intel.ligent! Entres al lavabo i s’aixeca la tapa del vàter jeje… Hem estat xerrant una miqueta i a dormir que ja són la una!
17.12.2015
Primer dia complet a Tokyo! Primer de tot, aquesta ciutat mola molt! És com Taipei però encara més moderna, amb més cares internacionals, frikis a tot arreu, tant nois com noies tots ben elegants… I el que valoro més jo: quasi tots els japonesos molt amables i t’ajuden amb tot!
A primera hora del matí he anat a un centre comercial de tecnologies gegant a buscar una targeta SIM amb internet per aquesta setmana. Un cop amb internet al mòbil he anat cap a l’hotel Shangri–La del barça a recollir les entrades. Quina ilu m’ha fet trobar-me a tants catalans i tanta gent del barça!! M’he trobat el pare del Neymar i al Juliano Belletti aprop de l’hotel.
Un cop amb les entrades he anat a visitar el Palau Imperial de Tokyo amb 4 culés més. Els colors dels arbres fan molt goig! El Palau només es pot visitar si demanes un permís amb molts mesos d’antelació.
Després hem anat cap a visitar el Meiji Temple, un dels llocs més importants a veure a Tokyo. El bosc del qual està rodejat el temple és increíble, uns arbres gegants probablement centenaris o milenaris! Com que anàvem tots vestits del Barça la gent es volia fer fotos amb nosaltres.
Després de veure Meiji Temple hem anat al Takeshita Dori, un carrer ple de botigues típiques japoneses amb coses frikis. Tots el adolescents (i no tant adolescents) que hi passejen, van vestits completament iguals. Les noies amb les mateixes faldilles i americana que les amigues, i els nois el mateix. Molt curiós de veure! Hem dinat allà mateix a un restaurant japonés barat i molt bo!
Desprès de dinar hem anat cap a Kawasaki on ens haviem de trobar 6 japonesos del barça que venien amb nosaltres al partit. Com han arribat tard hem tingut temps de donar un volt per Kawasaki, res impresionant.
Ja de camí a Yokohama es començava a veure ambient del barça! No hi havien gaires aficionats de l’equip xinès pel carrer. Després de passar el control de seguretat i de les entrades hem anat a comprar uns hotdogs per sopar.
La zona on estàvem sentats no hi havia ben bé ningú apart d’alguns culés i familiars de jugadors del Barça. Així que segur que el Barça podia haver pogut ficar moltes més entrades a disposició del soci. En fí. Allà m’he trobat la Eli Samper i la Natàlia que són de Barcelona i també estan a Taipei d’intercanvi.
El partit ha estat força igualat al principi fins que el Barça ha marcat el primer gol. Després ja ha anat tot sobre rodes i el Suárez ha fet un hattrick. La final sense Messi i Neymar no serà gens fàcil!
18/12/2015
Avui divendres pel matí he anat a veure la Yuki a les oficines de Google a Roppongi Hills, quina passada! Tenen unes vistes increíbles i l’oficina en sí és com totes les de Google… No m’extranya que hagi sigut nombrada com a millor empresa per treballar segons el rànking de Forbes “Best Place to Work”. Hem dinat allà mateix a un dels restaurants/buffets que tenen pels treballadors amb menjar de tot el món (sushi inclòs!).
Per la tarda he anat cap a Daikanyama, un barri molt xulo i bonic per passejar. He estat en busca d’un llibre per fer mochis i ha sigut impossible. Per ells “mochi” és un terme molt general i és tot el que està fet amb farina d’arrós i aigua. Tot i això m’han ensenyat receptes i m’han dit quins ingredients necessito per fer-los.
He anat xino-xano cap a Shibuya, un barri molt famós pel pas de vianants més freqüentat del món. Quin kaos! I encara més quan tots estan enganxats als móbils i no miren endavant.
He anat a veure l’estàtua del Hachiko, el gosset famós de la película que sempre m’ha fet caure la llàgrima. Curiosament hi havia un gatet entre les cames del Hachiko cosa que feia que fós rodejat de molts japonesos apart dels típics turistes.
Per la nit hem quedat per sopar amb la Yuki i dos amics seus al restaurant Kaikaya allà mateix a Shibuya. El restaurant és famós pel seu peix, marisc i sashimi. Estava boníssim! El sashimi espectacular, les gambes te les porten a la taula vives per a que vegis que estàn vives encara, fins i tot els hi tiren vodka i es tornen bojes! El que més m’ha sorprès ha sigut el sushi amb vedella per sobre.
Al sortir del restaurant hem tornat a veure en Hachiko perquè un dels amics de la Yuki no el coneixia. Estava pla de fans del River Plate i al saber que era de Barcelona s’han revolucionat i han començat a cantar i cridar al mig de Shibuya. Han anat anat sortint argentins de sota les pedres… quina vergonya!
Després hem anat a prendre algo aprop de l’estació de Shinjuku, la més freqüentada de tot el món. Aquesta foto ho demostra clarament:
El lloc on hem anat es diu Golden Gai i m’ha deixat bocabadada. Una sèrie de carrerons ben estrets plens de bars minúsculs (minúscul vol dir que hi caben de 3 a 6 persones com a molt en un espai de 1m2 a 4 m2).
Hem parat a fer un mini segon sopar a un d’aquests bars autèntics: un curry impresionant! Fins i tot quan ens estàvem fent aquesta foto teniem fans del River Plate per darrera… ja us dic que tenen Japó invadit.
Després hem anat al bar del davant a prendre algo amb més coneguts de la Yuki i dels seus amics.
19/12/2015
Avui dissabte he passat tot el dia amb la Yuki ja que no havia d’anar a treballar. A primera hora hem anat al Tsukiji Market, el famós mercat de peix de Tokyo. Estava a vessar de gent però valia la pena veure-ho. A les 5 del matí fan la subhasta del peix i també és molt divertit.
La següent parada a sigut Ginza, un barri amb moltes botigues i centres comercials. Hem dinat allà i per fí he trobat el primer mochi (daifuku) original!
La tercera parada ha sigut Senso-ji Temple, al barri de Asakusa. És el temple més antic de Tokyo i actualment és buddhista. El carreró que arriba fins allà es diu Nakamise Dori i està ple de botiguetes. Quina manada de turistes! No sé si era pel fet d’estar tant ple de gent i de fans del River cantant allà al mig que no m’ha impresionat gaire.
Després hem anat cap a Ueno, on hem passejat pel Ueno Park, un dels més grans de Tokyo. Té un temple que es diu Kan’ei-ji i és molt petitó i bonic.
La cinquena parada ha sigut Tokyo Bike, una botiga de bicis molt hipster que les lloguen per 1000 yens al dia. Nem agafat dues i la Yuki m’ha portat per tot Tokyo en bici. Hem fet més de 20 kms amunt i avall! Primer hem anat a Kagurazaka, un barri amb carrerons petits i molt macos, on hem parat a fer un cafè ben calentó ja que feia un fred que pela!
Hem seguit cap a Yasukini Shrine, fundat per l’emperador Meiji que commemora tots aquells guerrers i civils que han mort per l’Imperi Japonès. Segons la Yuki, als japonesos no els hi agrada molt aquest temple ja que si el Japó no hagués participat en tantes guerres no haguéssin mort tants japonesos. òbviament. Tot i això, no hi havia gaire gent i també m’ha agradat molt!
La següent parada ha sigut l’Imperial Palace, on ja hi havia estat dijous però hem donat tota la volta per fora en bici. També hem vist tota la zona de Tokyo Station i Marunouchi.
Ja de tornada cap a Ueno hem parat a un carreró on hi havia una espècie de night market com els que tenim a Taipei.
Després de tornar la bici hem anat a fer el primer sopar (17h) a un restaurant que es deia Nenotsu, on hem menjat els tradicionals spaguettis “Sanuki Udon“. Deliciosos!
Al acabar de sopar hem anat en tren fins a Shinjuku, on ens hem trobat el Julián, un noi que vaig conèixer a Menorca fa uns 5 anys. Està treballant en una empresa de fútbol a Tokyo des de fa pocs mesos. Hem anat altra vegada al Golden Gai, però aquesta vegada a fer el segon sopar a un restaurant japonès que es diu Chachahana. El restaurant per dins era una passada, típic japonès que t’has de treure les sabates. I el menjar ja… increíble! Una altra vegada sashimi, pollastre molt bo, carbassa… i sake per acompanyar-ho tot!
Després voliem anar a Obisu però el tren s’ha quedat parat uns 40 minuts i hem hagut de tornar cap a casa.
20/12/2015
Avui pel matí he aprofitat per descansar una mica per agafar forces. Amb la Yuki hem fet Yakisoba, els spaguettis típics japonesos per esmorzar/dinar.
Després ja he anat cap a Kawasaki on havia quedat amb el Pedro Pablo, l’Oscar i els japonesos per anar a veure la final. Com que era aviat ens han portat a passejar per China Town de Yokohama i a dinar a un restaurant xino molt bo. Ens anàvem trobant aficionats del River per tot arreu… Una plaga!
Quan ja s’acostava l’hora del partit hem anat cap al Yokohama International Stadium, on el 90% eren aficionats del River i 10% del Barça. Durant tots aquests dies per Tokyo, molts dels aficionats del River ens explicàven que han hagut de hipotecar-se, vendre’s el cotxe o la moto… per poder venir des d’Argentina a veure els partits. Evidentment com es viu el futbol allà i aquí no té res a veure. Creien segament que guanyarien la final… Quan els hi va anar pels pèls que es quedéssin a semis.
Allà a les afores de l’estadi no diria ningú que es jugava a camp neutral… Milers i milers d’aficionats del River arribàven cantant i cridant. Després de comprar-me la bandera del barça de la final he decidit entrar per anar cap el meu lloc tot i que quedava encara una hora per començar. Al arribar al meu seient no m’ho podia creure, estava envoltada de japonesos i d’aficionats dels River Plate. Alguns dels japonesos no portàven ni la samarreta del barça ni res semblant. Quin panorama!! Quina gestió més bona de les entrades eh, Fútbol Club Barcelona! No és tant complicat ajuntar a la mateixa zona els 300 aficionats que han vingut des de Barcelona en comptes de repartir-los por ahí. En fí, poc a poquet han anat arribant catalans a la meva zona que se’ls hi quedava la mateixa cara de circumstàncies. No tant pels japonesos sinó pels 30 aficionats del River Plate que teniem davant cridant com bojos “Barça este domingo te vamos a coger” entre d’altres càntics bastant ofensius. Una parella de culés es veu que va pagar el pack especial “viatja amb els jugadors” i diuen que tot i anar en el mateix avió no els han ni vist.
Per sort a l’hora de començar el partit ens hem ajuntat els pocs culés catalans fent canviar als pobres japonesos per deixar-nos estar junts. Tots eren super simpàtics i ens ho hem passat molt bé durant tot el partit. De fet, el video que ha sortit a TV3 on se’m veia cridant com boja, era el Javi ensenyant als japonesos a cridar Barça, Barça!
El partit ha anat genial tot i algun rifi-rafe amb els argentins. Era realment insuportable sentir la paraula “hijo de p*ta” cada 20 segons. La seguretat al camp era NULA. No hi havia policia enlloc, només 30 japonesos escanyolits de seguretat amb americana i guants blancs. Una vergonya per part de la FIFA, ja que tenint en compte com és l’afició del River Plate, haguéssin pogut passar bastantes desgràcies. Es pujàven borratxos a la vora de la segona graderia, tiràven bengales i cuets… Fins i tot es barallàven entre ells!
Els periodistes de TV3 estàven sentats amb nosaltres (pobres no tenien ni acreditació per estar a peu de gespa) i vam estar comentant tot el partit amb ells. Es reien de nosaltres perquè durant el partit no parava de venir gent a fer-se fotos amb nosaltres.
Els càntics del River han anat evolucionant durant el partit, primer era algo semblant a “Ya se acerca noche buena, ya se acerca Navidad, vinimos hasta Tokio para ser campeón mundial” “Y dale alegría, alegría a mi corazón, ganar el Mundial de Clubes es mi obsesión, copamos Osaka, Tokio y todo Japón, bostero vos lo mirás por televisión, qué vas a hacer si vos no tenés los huevos de River Plate y si señor de la mano del Muñeco estamo´en Japón” i després ja era algo semblant a “Jugando bien o jugando mal, yo te quiero, no me importa nada, te vengo alentar”. No han parat d’animar fins al final, això si que és d’admirar.
Després d’acabar el partit i veure com el barça rebia la copa i feia la volta de reconeixement, hem marxat pitant cap a buscar el tren cap a Tokyo. Seguint als argentins ens hem ficat al AVE japonès en comptes del tren normal i per després sortir de l’estació de Tokyo he hagut de fer un chanchullo amb un argentí per no haver de pagar una pasta de bitllet.
Al arribar a casa la Yuki m’he trobat que m’ha comprat els ingredients que necessito per fer mochis a Barcelona, és una monada :D. Així que prepara’t Mama!
Això és tot per Tokyo… Demà destí Kyoto. Visca el Barça!
#SomriuQueLaVidaVola !!
4 Comments
Agustí pare.
Veig que vas complint tots els objectius. Felicitats!
Escrius molt bé i es fa molt agradable llegir-te. Per fer un comentari constructiu, potser abuses de la paraula "ficar". Hauries de buscar un altre sinònim cada cop que et surt ficar de raig.
Besos i abrasos
Agustí pare.
I les fotos estan molt ben enquadrades!
Interessant haver pogut "conviure" en un camp de futbol amb una afició argentina, per lo bo i per lo dolent…
El que no entenc és com els de River estaven convençuts de guanyar, si no van olorar la pilota! 😉
Pingback: Escala a Shanghai i arribada a Osaka – Diari de Japó 🇯🇵 – # Somriu Que La Vida Vola