Osaka – Diari de Japó 🇯🇵

Bon dia!

Bon dia és un dir, ja que avui ens passa per sobre el tifó Kong-Rey. Però com sempre, amb optimisme! Demà ja haurà passat i ens esperen dies molt bons.

Com vam anar a dormir passada la una de la matinada, ens ha costat matinar.

Osaka és la tercera ciutat més gran de Japó, i té un port molt important, el qual és la base pel comerç amb Xina i Korea.

Durant els segles XVI – XVIII va ser la “Cuina Japonesa” de la quantitat d’arròs que distribuien. Entre els segles 19 i 20 va ser el centre manufacturer més productiu del Japó. L’any 1945, una tercera part de la ciutat es va veure efectada per la segona guerra mundial.

La primera parada del dia ha sigut al 7 Eleven, una “convinience store”. Allà hem agafat un parell de cafès, hem tret efectiu i hem agafat el metro direcció al Castell d’Osaka (Osaka-Jo).

El castell va ser construit el 1583 per 100.000 treballadors i destruït el 1614. El que podem veure avui és del 1931 i val la pena acostar-se i fer un passeig pels voltants.

Tot el castell està envoltat de muralles fetes amb pedra tallada, una de les quals és gegantina i pesa 108 tones.

Després de passejar pel castell hem agafat el metro direcció Namba per passejar per Doguyasuji, un carrer super xulo ple de botigues de cuina.

També hem anat al Kuromon Market, un  mercat molt famós on hi ha moltes paradetes de menjar. Els crancs i les gambes són gegants!

Hem fet una paradeta a tirar tiros, però en aquest cas dispares taps de suro. Ens ho hem passat molt bé i hem tirat dos bossetes de caramels.

La següent parada ha sigut el restaurant Yakiniku-Doraku Sennichimae, on hem anat a dinar carn de Wagyu. Primer hem demanat tres varietats de Wagyu i 4 nigiris de dos tipus de Wagyu.

La carn te la donen completament crua i tens una planxa al mig de la taula per fer-la al teu gust (volta i volta). El David no volia deixar passar l’oportunitat de menjar carn de Kobe (que és un dels tres tipus de Wagyu més valorats), així que ha demanat un filet de Kobe:

Espectacular… quina carn més bona!

Durant l’hora de menjar ha caigut un bon diluvi així que hem aprofitat per anar a un centre comercial a fer algunes compres tecnològiques i bàsicament flipar amb les coses frikis que venen.

Quan ha deixat de ploure hem decidit anar a veure el Sumiyoshi Taisha, un temple Shintō. Hem arribat poc abans de que tanquéssin i estàvem gairebé sols.

Després de fer una petita parada a l’hotel, hem sortit a sopar per Dōtonbori. Per cert, les habitacions d’hotel a Japó són del tamany d’una caixa de llumins. Per sort només hi anem per dormir! Segurament els hotels de 5 estrelles són més amplis jeje però preferim invertir els diners en altres coses :-). 

Dōtonbori és el barri més famós d’Osaka, ple de llums de neó i botigues de moda i de menjar. Hem alucinat amb una botiga de dues plantes per roba de gos:

Pel mig del barri creua el canal Dotombori-gawa. Allà s’hi acumulen moltíssims turistes.

Els restaurants tenen les façanes decorades segons les especialitats que cuinin. Sembla que sigui una competició de façanes (el cranc fins i tot mou les potes!)

Hem provat el plat estrella d’Osaka, les boles de pop (Takoyaki) a Takoyaki Juhachiban. 6 boles per 3,5€. Les podreu trobar a molts llocs diferents, són bones!

També hem fet una parada per menjar Okonomiyaki al restaurant Tako-hachi. Era un dels meus plats de “night market” preferits quan vivia a Taiwan ja que no era fregit. Al David li ha agradat molt!

Fins aquí la nostra visita a Osaka! Ens esperàvem un dia completament passat per aigua i només hem fet servir el paraigues un minut :-). Demà marxem destí a Kyoto!

#SomriuQueLaVidaVola !

Següent blog:

Kyoto (Dia 1) – Diari de Japó 🇯🇵