Quin calvari aix貌 dels visats! Qui ho diria que en un m贸n tant globalitzat sigui tant complicat poder despla莽ar-se arreu del m贸n sense haver de fer tanta paperassa.
Taiwan. Els millors de tots. Car per貌 gesti贸 r脿pida i sense haver-me de despla莽ar a Madrid. Visat de m煤ltiple entrada per poder entrar i sortir les vegades que vulgui.
Vietnam. Car per nom茅s ser visat de turista per una setmana. Gesti贸 nefasta: em van enviar el visat d’un tal Alejandro de Valencia en comptes del de l’Anna de Barcelona. Al cap d’un parell de setmanes de tenir el visat vietnamita, sorpresa! Deixa de ser necessari tenir visat per entrar a Vietnam com a turista. Mala pata.
Xina. Una bogeria. De fet, encara no l’he aconseguit. Ja he fet dues visites al consulat de Xina a Barcelona sense aconseguir l’objectiu: un visat per poder anar uns dies a Pekin a veure la meva amiga Yaxi Jiang. Formularis, Carta d’invitaci贸 per part de la persona que t’acull a Xina, vol d’avi贸 de Taipei a Pequ铆n… Desesperant. I lo pitjor 茅s que si no aconsegueixo el visat a Barcelona hauria d’anar-lo a fer a Manila (Filipines), Hong Kong o Tokio (Jap贸) ja que a Taiwan no hi ha ambaixada xinesa.
#SomriuQueLaVidaVola