Hola family!
Després de passar 5 dies a Tokyo vaig anar cap a Kyoto. Kyoto s’ha convertit en una de les “ciutats” més boniques de totes les que he estat a Asia. Tokyo és una gran ciutat com podria ser Nova York, Shanghai, Taipei… evidentment té les seves peculiaritats i els seus llocs tradicionals per visitar. Però si vols conèixer i veure la cultura japonesa s’ha d’anar a Kyoto (i segur que altres ciutats/pobles).
Dilluns 21/12/2015 a primera hora del matí em vaig trobar amb l’Oscar, un dels aficionats del Barça que van anar a veure el Mundialet de Clubs. No tenia el seu vol cap a Hong Kong fins el dia 23 així que va decidir venir cap a Kyoto. Vam sortir de l’estació de Tokyo amb el tren bala (Shinkansen) direcció a Kyoto. En dues hores ja erem allà i després de deixar les maletes a l’hotel vam començar a visitar els preciosos temples.
1- Kiyomizu-dera Temple
És un conjunt de temples budhistes i és patrimoni de la humanitat per l’UNESCO. En japonès significa el “Temple de l’aigua pura”. Estava ple de noies i nois amb els tradicionals Kimonos, una passada! Després vaig investigar sobre els kimonos i és espectacular la quantitat de modalitats diferents que tenen segons l’edat i l’estat civil, diferents patrons i colors segons l’ocasió… Molt xulo! En aquest link ho explica molt bé però en anglès: kimonos
Diuen que beure d’aquesta cascada et dona salut, llarga vida i sort en els estudis… així que va tocar fer un bon glop!
2- Després vam baixar passejant per uns carrerons japonesos tradicionals on estava ple de botigues amb MOCHIS i altres menjars típics. (Sí, òbviament vaig menjar uns quants mochis jeje) També ens vam trobar una japonesa autèntica amb la cara pintada fent una sessió de fotos. Els colors dels arbres, les fulles del terra, els ocells cantant, la tranquilitat que es respirava feia que cada vegada m’agradés més Kyoto.
3- Maruyama Park
Colors preciosos i diuen que a l’Abril quan floreixen els cirerers s’omple a vessar de gent.
4- Chion-in Temple
L’entrada del temple és gegantina. El temple original va ser construit l’any 1234.
5- Shoren-in Temple
És un temple més petitó al costat de Chion-in però molt maco.
6- Cap a les 17h tots els temples comencen a tancar així que vam anar al centre de Kyoto a veure el famós Nishiki Market. Allà s’hi pot trobar tot el menjar típic japonès, kimonos… tot molt tradicional.
Vam estar passejant pels carrers del centre els quals recorden més a una ciutat més gran i moderna. Afortunadament vam anar a parar a una botiga molt antiga on vaig trobar un parell de plànols antics de Kyoto pel Papa!
Dimarts 22/12/2015 vaig despertar-me molt aviat ja que encara em quedàven moltes coses a veure a Kyoto. Vam agafar el tren JR fins a l’altra punta de la ciutat per anar fins a Arashiyama Station. Des d’allà vam començar la ruta per veure la part nord-oest de Kyoto.
1- Tenryu-ji Temple
Aquest temple també és patrimoni de la humanitat segons la UNESCO. Va ser construit l’any 1339 i també és buddhista. Inicialment era un palau per un emperador però després es va convertir en temple. Es pot visitar tant el temple com els jardins.
2- Bamboo Garden
Sortint de Tenryu-ji Temple per la porta Nord et trobes en mig d’un bosc impresionant de Bamboo. Una passada!!
3- Okochi Sanso
Al sortir del bosc de Bamboo ens vam trobar davant de Okochi Sanso, una petita villa a la muntanya des d’on es veu tota la ciutat de Kyoto. Un dels llocs que m’ha agradat més! L’entrada val 1000 yens però val molt la pena ja que és una villa típica japonesa amb uns jardins molt ben cuidats i t’ofereixen un tè verd amb una galetona. És l’antiga casa d’un actor japonès anomenat Denjiro Okochi i té uns 20.000 metres quadrats. Tots els petits i estets caminets de la vila estan plens de molsa, sembla un pessebre! Vaig pensar amb la family ja que deien que aquest any el pessebre havia quedat curt de molsa… aquí en tenen fins i tot a les teulades!
4- Nonomiya Shrine
Ja anant de camí a agafar l’autobús ens vam trobar a Nonomiya Shrine, un temple molt petitó però amb el seu encant.
5- Kinkaku-ji Temple
Tot seguit vam agafar un autobús per desplaçar-nos més cap al Nord de Kyoto a veure el Kinkaku-ji Temple. És conegut com el Temple del Pavelló d’Or i també és patrimoni de la humanitat. És un dels llocs turístics més importants de Kyoto i de tot Japó. Té moltes històries curioses que val la pena conèixer. Va ser construït l’any 1397 per Ashikaga Yoshimitsu, però ha sigut cremat diverses vegades com per exemple durant la Guerra Onin (1467 – 1477) i també l’any 1950 quan un jove capellà de 22 anys es va voler suïcidar. No ho va aconseguir i el van condemnar a 7 anys de presó, tot i que va morir abans de tuberculosis. Realment tot el que cubreix el pavelló és or!
6- Dinar a cal Koji Sugimori – 変わり寿司処 ふなおか
El millor del viatge a Japó encara estava per venir. Anant de camí a un altre temple estàvem buscant algun lloc per menjar. Com era el meu últim àpat “serio” a Japó volia menjar sushi. Vam estar caminant una bona estona i no en trobàvem cap d’obert. De repèn l’Oscar va veure un lloc amb unes fotos de sushi. Estava obert però no hi havia ningú. Sense voler em vaig ficar dins la cuina i vaig veure que el lloc era bastant peculiar. Vaig cridar Konichiwa i de repén un home gran va baixar les escales i ens va preguntar: sushi? OF COURSE! Ràpidament es va vestir de cuiner i ens va fer treure les sabates per entrar al menjador. El sushi era més car de lo normal però no sabiem que teniem el gran Koji Sugimori davant, el qual ha sortit dues vegades al National Geographic. Ens va preparar un sushi d’angila i de salmó espectacular, tot i que quan ja haviem acabat ens va dir que era famós per la tonyina… llàstima. Evidentment el millor sushi que he provat en la meva vida! I fet davant meu per un gran mestre. Quan li vaig dir que era de Barcelona es va ficar molt content i sabia que el Barça havia guanyat el mundialet de clubs. Vam acabar fent-nos fotos amb ell i la bufanda del Barça. Un senyor admirable… ja me l’hagués emportat a Barcelona per muntar el millor restaurant de sushi del món jeje.
7- Daitoku-ji
Amb la panxeta ben plena de sushi deliciós vam anar cap a Daitoku-ji, un gran temple buddhista envoltat de petits temples i carrerons.
8- Fushimi Inari-taisha
Finalment només ens quedava Fushimi Inari-taisha, una de les coses més importants i espectaculars per veure. Haviem de creuar tot Kyoto a contra-rellotge. Els busos funcionen prou bé però van molt lents, així que vam haver de baixar a mig camí i agafar un tren que ens va deixar a la porta.
Fushimi Inari és el principal santuari sintoista dedicat al esperit de Inari i està situat en una muntanya també anomenada Inari. Diferents camins porten muntanya amunt passant per milers i milers de toriis vermells com els de la foto. Pels camins et vas trobant petits santuaris i diuen que n’hi ha més de 30.000. El lloc és per quedar-se bocabadat… llàstima que no tenia dues horetes més per arribar fins a dalt de tot. Queda pendent pel próxim cop que vagi a Kyoto a menjar sushi!
Tenia 1:30 en autobús fins a Osaka per anar cap a la millor terminal low cost del món. La veritat és que la terminal mola molt, fas el check-in a unes màquines amb l’ajuda dels treballadors de Peach i tens taules plenes d’endolls per carregar el mòbil (molt necessari).
Això és tot sobre Kyoto, una ciutat que recomano 100%!!
Aprofito per desitjar-vos a tots Molt Bon Nadal… se’us trobarà a faltar family!! Serà un Nadal completament diferent al que estic acostumada però sens dubte especial a Filipines. La Mama m’ha dit que em guardarà uns quants canelons congelats així que ja estic més contenta.
Una abraçada per tots!
#SomriuQueLaVidaVola!
3 Comments
Amb bastant retard porque després de fer un llarg comentari a la primera part de la visitaal Japó amb partit del barsa inclós, no ho vaig poguer poblicar😩
Kyoto ciutat romantica, colorida, amb els kimonos que portan tant elegants, i temples i jardins preciosos. Ens has fet agafar ganes d'anar-hi algún dia i ens farás de guia com a Taipei.
De tornada a Taipei i amb ganes de tornar a marxar per passar els Nadals lluny de casa.. Ptoooonnnsss.
Doncs sí, Kyoto una ciutat que val molt la pena! Com diu la Mama, haurem de fer una expedició familiar jeje
Al final no vas poder visitar Nikko?
Espero que els filipinos et tractin tant bé com ens van tractar a nosaltres 😉
Agustí (fill)
Pingback: Escala a Shanghai i arribada a Osaka – Diari de Japó 🇯🇵 – # Somriu Que La Vida Vola