Fakarava – Polinèsia Francesa 🇵🇫

Bon dia! Ia ora na!

El viatge a la Polinèsia Francesa encara no acaba… però ja estem arribant a la recta final 😪. Després d’estar a les Illes de la Societat (Moorea, Huahine, Raiatea, Taha’a i Bora Bora) vam volar fins a l’arxipèlag de les Tuamotu. Visitant primer Rangiroa i ara Fakarava.

Fakarava també és un atol com Rangiroa però una miqueta més petit (60km de llarg i 25km d’ample). Però en quan a població… només hi ha 845 habitants! La veritat és que ho hem notat, ja que no hi ha quasi res. Fakarava també és un lloc molt visitat per submarinistes, ja que hi ha el famós “wall of sharks”, és a dir, centenars de taurons junts formant una gran paret. De fet, n’han comptat fins a 700! [Trailer documental 700 sharks] Tothom coincideix que el color del corall d’aquí és més intens que el de Rangiroa.

Nosaltres vam planificar el viatge amb uns 6-7 mesos d’antelació i ja ens va costar trobar allotjament a Fakarava (com podeu imaginar, hi ha molt poques opcions). La nostra opció principal era el Havaiki Lodge, però ja no tenien disponibilitat pels tres dies. Així que vam triar el Fafapiti Lodge, el qual té també unes vistes impresionants a la llacuna però que està a 15 km del centre. (Això ha fet que haguem fet uns quants km en bici en aquesta illa 🚴‍♀️🚴‍♂️💪🏽).

El primer dia i mig a Fakarava el temps no ens va acompanyar gaire. Feia moltíssim vent i això va fer que no sortíssin barcos a fer excursions. Així que vam llogar unes bicis elèctriques a Yacht Service Fakarava per anar fins el poble i fins al nord de l’illa. 5.000 XPF (42€) cada bici…! Però ja us podeu imaginar… llei de l’oferta i la demanda 🤷🏽‍♀️.

La veritat que mai havia provat una bici elèctica i em va agradar moltíssim. Amb poc esforç va super ràpid ⚡️.

La primera parada va ser una església que per dins era suuuper xula. Tota blava i la decoració feta amb petxines i cargols de mar.

Després vam passar pel supermercat a fer una mica de compra i vam seguir direcció a l’aeroport. Una cosa que ens va xiflar és que l’aeorport no te reixes, és a dir, anavem amb bici pel costat de la pista d’enlairament i aterratge! (Però no pateixis Mama que no havia d’aterrar cap avió ☺️). Uns kilòmetres més enllà vam arribar a la Platja PK 9 (es diu així ja que des del centre del poble de Rotoava està al Punt Kilomètric 9).

En un dia sense vent és una platja paradisíaca però nosaltres ens la vam trobar així:

Vam fer un petit snack i vam seguir. Ens va agafar un diluvi… però un bon diluvi 🌧! Que ja no va parar en unes hores 😅. Anavem refugiant-nos en arbres mentre anàvem fent camí.

Aquest far de 15 metres és de l’any 1957 es diu Phare de Topaka. Tot i que sembla que sigui de fa segles!

Voliem trobar el Phare de Taputavaka perquè el nom em semblava graciós però no apareix a Google Maps i plovia tant que no era el moment d’anar a l’aventura. Per cert, ara que he comentat que el Phare de Taputavaka no apareixia al Maps, una altra cosa que em va sobtar molt és que ni Rangiroa ni Fakarava apareixien a l’app del Temps.

Després vam anar directe a refugiar-nos a un restaurant (Snack du Requin Dormeur, dins el Havaiki Lodge) ja que la pluja havia traspassat chubasqueros, bambes, mitjons, samarretes, calçotets (pel que deia el David) i estavem xops 😓. Vam dinar al restaurant de l’hotel Havaiki i la veritat que suuuper bé! El millor poisson cru de tot el viatge. Per què? Doncs perquè era com una sopa de llet de coco, no hi havia cogombre en excés i el peix estava talladet ben petit. Oh rico rico!

Tenia una mica de fred.

El següent dia encara feia massa vent per què sortíssin les excursions però per sort feia solet, així que vam agafar les bicis de l’allotjament fins al Havaiki Lodge. Aquest cop eren bicis sense marxes així que va tocar pedalar quasi una hora per una carretera que és extramadament recta amb poca cosa més que palmeres i arbres pels voltants. Per cert, sabeu per què aquesta illa amb tants pocs habitants té una super carretera esfaltada de 20km des de l’aeroport fins el nostre allotjament? Perquè fa uns anys el president Jacques Chirac havia de visitar l’illa tot i que mai hi va arribar a anar.

Vam passar el matí a la platja i jugant a jocs de taula.

La platja quan brilla el sol super bonica:

En aquesta tauleta sense parasol al mig del mar vam jugar al parxís.

També vam aprofitar per dinar allà i repetir de poisson cru aquest cop acompanyat amb un coco “glacé” ja que feia solet.

Per la tarda vam estar per l’allotjament descansant, llegint, escribint el blog i jugant amb els gatets Milo i Carot. Sempre us els presento al final però ja que hi som:

En Milo veient la posta de sol amb el David:

En Carot:

Els dos gatets sempre volien caricies.

Per sort, el dia que ja marxavem per la tarda vam poder fer una excursió 😄. Vam anar a visitar el Lagoon Blue. Allà on anem no hi falla mai el “Coral Garden” i el “Lagoon Blue” 😂. El René, propietari del nostre allotjament, ens va organitzar l’excursió amb sortida des del Vaiama Village.

La primera parada va ser un snorkelling, es veia tan profund que al principi ningú es tirava. El que conduia la barca i el que l’acompanyava es van tirar a pescar 😂. Així que al final vam saltar i uaaauu! Al principi hi havia molta profunditat i algun tauronet per allà rondant, però quan ens vam anar acostant al coral vam gaudir moltíssim. Com sempre, peixos que mai haviem vist! Un semblava un peix girafa (al mig de la foto) 🦒.

La següent parada va ser el Lagon Vert, el qual vam atravessar per arribar al Motu Tehatea on vam deixar la barca.

El Lagoon Blue, estava dins l’illa i també era molt maco.

Els del barco ens van preparar una super “degustation” de fruites i un tipo ceviche fet de lo que havien pescat, que eren com unes super ostres que diria que li diuen korori.

Uns minuts més tard ens va caure un diluvi. Volia fer una foto però no vaig tenir temps de reaccionar que ja estavem refugiats sota un arbre. En 15 min ja tornava a brillar el sol. Clima tropical.

De tornada vam passar aprop del Garuae Pass, el pass que queda al nord. És un lloc on hi van els submarinistes ja que s’hi concentren molts animals. Tot i això, el Tumakohua Pass, que està al sud, és el més conegut de tots. Normalment es convina l’excursió amb el Tetamanu Village. Malauradament, com va fet tant vent no hi vam poder anar. Queda pendent per quan tornem a buscar el Phare de Taputavaka 😉.

Al arribar de l’excursió vam anar a dinar al Snack Elda. Quin encert! Un carpaccio i tataki boníssim i el David un poisson cru delicatessen. I les vistes… 😍😍

I amb la companyia de peixos i taurons ben grans:

Perquè tingueu una petita idea dels preus, fent un plat cadascun i un “virgin colada” ens va costar 6.500 XPF (54€). Tot i que siguin “chiringuitos” fer un plat i un cocktail surt per uns 20-30€ / persona.

Els sopars els vam fer tots al nostre allotjament on ens incloia el sopar. Vam menjar super bé, sobretot plats típics polinesis acompanyats d’uns postres fets a base de fruites autòctones super bons. La companyia també era xula ja que la primera nit vam sopar amb la Valerie i el Sergio (francesos de l’allotjament), la segona s’hi van sumar la Lydia i el Brian (americans submarinistes) i el propierari René, i l’última dos turistes jubilats italians. Molt divertit.

La propera parada ja si que és la última… Tahití! On passarem un dia i mig i ja tornarem cap a casa 🏠.