Quin calvari això dels visats! Qui ho diria que en un món tant globalitzat sigui tant complicat poder desplaçar-se arreu del món sense haver de fer tanta paperassa.
Taiwan. Els millors de tots. Car però gestió ràpida i sense haver-me de desplaçar a Madrid. Visat de múltiple entrada per poder entrar i sortir les vegades que vulgui.
Vietnam. Car per només ser visat de turista per una setmana. Gestió nefasta: em van enviar el visat d’un tal Alejandro de Valencia en comptes del de l’Anna de Barcelona. Al cap d’un parell de setmanes de tenir el visat vietnamita, sorpresa! Deixa de ser necessari tenir visat per entrar a Vietnam com a turista. Mala pata.
Xina. Una bogeria. De fet, encara no l’he aconseguit. Ja he fet dues visites al consulat de Xina a Barcelona sense aconseguir l’objectiu: un visat per poder anar uns dies a Pekin a veure la meva amiga Yaxi Jiang. Formularis, Carta d’invitació per part de la persona que t’acull a Xina, vol d’avió de Taipei a Pequín… Desesperant. I lo pitjor és que si no aconsegueixo el visat a Barcelona hauria d’anar-lo a fer a Manila (Filipines), Hong Kong o Tokio (Japó) ja que a Taiwan no hi ha ambaixada xinesa.
#SomriuQueLaVidaVola